PRIMAVERA I POESIA

Estrenem primavera i sembla que volem celebrar-la amb poesia.
Ja el passat dissabte, 21 de març, es va celebrar, i ja és el tercer any, el DIA MUNDIAL DE LA POESIA (declarat per la Unesco el 2007).
A l'àmbit de la nostra llengua s’ha editat, novament, un opuscle commemoratiu amb un poema escrit expressament per a l’ocasió pel poeta menorquí Ponç Pons:

A LA POESIA
Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.

aquest poema, com va ocórrer l’any anterior amb el del poeta valencià Josep Piera:

LA POESIA
No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

s’ha traduït a una veintena de llengües, algunes tan pròximes com el castellà o el francés però també d’altres com ara l’amazic, l’ucraïnés, el quítxua o el wòlof.
A més a més hi va haver una lectura descentralitzada de poemes en diverses capitals que comparteixen la nostra llengua.

Seguint amb els esdeveniments poètics aquest divendres 27 de març s’inagura a Oliva la V edició de l’interessant festival de poesia POEFESTA (fent clik al títol accedireu a tota la informació).
Ja sabeu si voleu gaudir amb la poesia d’una manera diferent alhora que joiosa, acosteu-vos a Oliva, tant pels recitals de poesia com per les actuacions musicals (Clara Andrés, Roger Mas...etc.)no us en penedireu, paga la pena.

TALLER DE FORMACIÓ EN MEDIACIÓ ESCOLAR CURS 2008-09

Lloc: IES Clara Campoamor

Horari:• Dimecres 25 de març de 15:30 a 17:30 hores
• Dissabte 28 de març de 10 a 12 hores i de 15 a 17 hores (dinar al centre)
• Dimecres 1 d’abril de 15:30 a 17:30 hores
• Dissabte 4 d’abril de 10 a 12 hores i de 15 a 17 hores (dinar al centre)


Formadors/ores:
• Mariano González, Carles Llinares, Justo Muñiz, David Navarro, Irene Piquer, Carmen Tomé , Susana Espejo, Marian Espert, Lucinda Rius,Clara Pla José Àngel Poveda, María Andrés Eslava, Anna Tárrega Martínez, Tania Baeza Cordero, Mª Pilar Pérez Vicente, Desislava Stanimirova Atanasova, Andreea Voicila Bianca, Ainhoa Ogallar Zamora.


ALUMNAT
2n-A(tutor/a) Mariano González/Gema Gil
1. Gema Lezcano
2. Julia González
3. Vicente Álvarez
4. Francisco Gutierrez
5. Juan Manuel Fernández
2n-B (tutora) Begoña Ramírez
6. Susana Segovia
7. Sara Azorín
8. Silvia Sebastian
2n-C (tutor/a) Isabel Avellaneda
9. David Gonález Ruiz
10. Daniel Gómez Samperi
11. Daniel Defez Esteve
12. Toni Andrés Cifuentes
13. Carlos Ardid López
14. Miquel Pallardó Lluesma
15. Aléxis Sesé Martínez
2n-D (tutor/a) Isabel Moreno
16. Luis
3r-A(tutor/a) Esther Montañana
17. Juan Gálvez García
18. Claudia Campayo Triviño
19. Diego Viedma García
3r-B (tutor/a) Lucia Botella
20. Raquel Martínez
21. Isabel Pontíveros
22. Viky Luján
23. Sergio Cano
24. Diego López
25. Claudia Toledo
26. Eli Pérez
27. Daniel Valencia
3r-C (tutor/a) Miquel Pérez
28. Saray Hervás González
29. Lidia Solbes Bachiller
4t-C (tutor/a) Anna Franco
30. Mireia Andrés Giménez
31. Ian Marcia Galazka
32. Daniel Muñoz Barberá
33. José Segura Zahonero
34. Gloria Soriano Rincón

QUÈ ÉS LA MEDIACIÓ

 És una forma de resoldre conflictes amb l’ajuda d’una persona neutral: el/la mediador/a.
 Està basada en el diàleg i en la cooperació: les persones en conflicte s’escoltaran i arribaran a un acord.
 Es compta amb la participació de alumnat mediador que vol ajudar-te.
 És voluntària.
 És confidencial.
Quins conflictes es poden resoldre mitjançant la mediació?
 Conflictes entre alumnes que no suposen una transgressió greu a les normes de convivència, com ara: disputes entre alumnes, insults, amenaces, fals testimoni, relacions conflictives, etc.
 Amistats que s’han deteriorat.
 Situacions que desagraden o que semblen injustes.

Com acudir a la mediació?
Posa’t en contacte amb el teu tutor/a o amb alguna persona de l’equip de mediació.
Agafa una sol•licitud de mediació, que trobaràs a consergeria, i diposita-la a la bústia de mediació.
Sol•licita-la mitjançant l’adreça de correu electrònic del centre: mediaciocampoamor@hotmail.com
L’equip de mediació també treballa per tal d’aconseguir una convivència cordial al centre, per això...

 Col·laborem en l’acollida de l’alumnat.
 Afavorim la integració de l’alumnat d’altres països
 Treballem perquè es respecte el medi ambient
 Dinamitzem la vida cultural al centre
 Propiciem la interculturalitat

NOU CLUB DE LECTURA ** Una palabra tuya ** 29 abril 2009

ARGUMENTO

Rosario y Milagros son barrenderas y se conocen desde niñas. Tan vulnerable en apariencia como firme pese a sus contradicciones, Rosario relata los años transcurridos junto a esa fuerza de la naturaleza que es Milagros; años de tropiezos, encuentros, desencuentros e influencias mutuas, ilusión, miedo y realidades que han dado forma al temor de no merecer ser felices.

COMENTARIO

Novela estructurada en forma de monólogo en que la protagonista va relatando las relaciones con su amiga Milagos, con su familia, así como con un compañero barrendero, Morsa.

Elvira Lindo es dueña de un admirable sentido de la forma, una observación del habla y de la realidad tan precisas que refleja la vida con una complejidad narrativa prodigiosamente fácil. Visceral, arrebatada, escrita en un estado de trance que se desliza intacto en su lectura, la novela posee una hondura emocional que corta el aliento. Es una novela grande y grave, pero también llena de ironía, de sarcasmo, de una crudeza que se transforma de pronto en ternura. Las vidas corrientes que retrata Elvira Lindo cobran la dimensión de encrucijadas morales y adquieren la grandeza, dignidad y profunda nobleza humana de una tragedia antigua en el mundo contemporáneo.

BONES VACANCES!!!

Avui per tancar trimestre i desitjar-vos boníssimes vacances cedim la paraula al gran FUSTER, a qui només cal llegir per desfer els tòpics malintencionats. La música que anuncia la primavera imminent és un regal de Miquel Gil. Gaudiu de tot plegat i que el foc us resulte purificador:

GRACIA Y VENTAJA DE LA PIROTECNIA

Por Joan Fuster *


Cuando el forastero procede de tierras góticas o románicas, es decir, de países parcos y severos, y se sorprende ante muchas manifestaciones de la vida valenciana particularmente estentóreas o abigarradas, suele explicarse la cosa con una infalible alusión a los moros. Para mucha gente, en efecto, nuestras costumbres más características vienen determinadas por un rasgo agareno evidentísimo. Por lo demás, la historia daría la razón a tales interpretaciones: no sólo porque el País Valenciano vivió largamente sometido al dominio musulmán en la Edad Media, sino también porque desde la Conquista hasta 1609 los moriscos constituyeron una tercera parte al menos de la población indígena. Un castillo en ruinas, una acequia útil, un uso pintoresco, por medianamente antiguos que sean, son atribuidos en su origen a maquinación de los sarracenos. La verdad es, sin embargo, que esas atribuciones pecan de exageradas. Me gusta repetirlo: no es “moro” todo lo que reluce. Aunque tal vez haya algo que resulta imposible de no filiar en la probable tradición musulmana, y este algo es, desde luego, decisivo en nuestra estructura doméstica.

Me refiero a la pólvora, claro está. A la pólvora pacífica de las fiestas. Dicen que los moros gustan singularmente del juego con la pólvora, y que de ellos lo hemos heredado nosotros. No existen demasiados inconvenientes para admitir esta puntualización folklórica. Pero siempre que a renglón seguido se añada la pertinente matización. Si los árabes nos legaron las aficiones a la pirotecnia, los valencianos hemos cultivado la inclinación por nuestra cuenta y la hemos modificado a nuestro genio. En lo esencial, sin duda, conservamos el hábito ancestral. La pólvora que más nos satisface es la que restalla y estalla con la más rotunda de las violencias. Las tracas son una creación vernácula indiscutible: por ahí las llaman “tracas valencianas”. El amor al ruido feroz, repetido y seco, nos es consustancial. No concebimos una fiesta autóctona sin el acompañamiento detonante, múltiple, y a ser posible horrísono, de “masclets” y “carcasses”. En ciertos pueblos, la “cordà” es un espectáculo de franca conflagración apocalíptica.

Pero, junto a eso, los valencianos gozamos también de otra modalidad de consumo de la pólvora, que ya no busca tanto la excitación de los oídos como la dirección de la vista. Es la pólvora nocturna del cohete, de la “palmera”, de los “castillos”. En ello entra un factor de suntuosidad plástica muy del país. Nuestra capacidad de encandilamiento ante un cielo acribillado de ascuas artificiales es inconmensurable. El fuego posee una fuerte atracción sobre nosotros, pero más aún este fuego decorativo, fugaz, coloreado y fantasioso, que llena la bóveda de la noche en una jornada de fiesta valenciana. Hay comarcas nuestras donde el afecto por el cohete de curva grácil y por la llovizna multicolor de las “palmeras” raya en la pasión. Quien haya visto a “nit de l’albà” en Elche sabrá a qué aludo. Los días centrales del programa fallero, en la capital, disponen asimismo de espléndidos remates de pirotecnia callada y visual. La fiesta, entre nosotros, termina casi siempre en esta fiesta para los ojos: un regalo policromo y deslumbrante como una competencia con las estrellas fijas del firmamento.

La pólvora ruidosa es, en cierto modo, bárbara, primitiva, espontánea: propia del áspero fondo morisco que, según nos aseguran, llevamos en el fondo de la sangre. La pólvora gentil de la noche es ya una pólvora civilizada: una elaboración de artesanos, con todo lo que ello significa de esfuerzo hacia lo bonito y bien hecho; una diversión apacible y urbana, sugerida por un pueblo alegre y confiado. En realidad, los valencianos no sabríamos prescindir de la una ni de la otra. Nos admira y nos conmueve tanto lo estruendoso como lo vistosos. Y procuramos que no nos fallen, colaborando, en ninguno de nuestros festejos más significativos. Es otra manera de quemar dinero, ciertamente. Pero una manera gozosa, amable y consoladora.

[publicat en l’extraordinari de Levante dedicat a les Falles del 1961]

MARÍA MOLINER

María Moliner és una dona que cal reivindicar en aquestes celebracions del dia de la DONA per la seua immensa tasca cultural, a més de per la seua empenta vital, que durà tota una vida i perquè aquesta tasca no va estar suficientment reconeguda pel fet de ser una dona.
Després d’una infància no sempre fàcil per l’absència del pare va aconseguir llicenciar-se en Filosofia i Lletres en l’especialitat d’història (només 8 dones es llicenciaren aquella promoció).
La seua primera etapa professional va estar centrada al món de les Biblioteques i una vegada casada amb Fernando Ramón es va traslladar amb el seu marit a València on va gaudir d’una brillant etapa professional.
Corrien els anys 30 i tots dos van desenvolupar una gran tasca cultural a la ciutat de València que poc després es convertiria en la capital de la 2na. República.
María Moliner va ser també una admiradora de la Institución Libre de la Enseñanza, i inspirant-se en aquesta institució va fundar a València l’escola COSSIO que va mantindre obertes les seues portes fins l’any 39.
L’escola COSSIO buscava millorar la societat a través de la formació i de l’educació de qualitat i subratllant l’amor per la cultura.
A més a més durant aquestos anys fructuosos de la 2na. República organitzà Missions Pedagògiques per dur la cultura a racons amagats on era difícil accedir-hi.
Al 1936 María Moliner va ser nomenada Cap de la Biblioteca Universitària de València des d’on va desenvolupar una gran activitat cultural i política. Ella va preservar la Biblioteca dels riscs a què la guerra l’exposava.
Per aquella època va editar el Pla organització de Biblioteques de l’Estat.
Però tota aquesta brillant etapa acabà de manera trista i frustrant al 1939 en acabar la guerra i ser tant ella com el seu marit expedientats i rebaixats en la seua categoria professional per haver col•laborat amb la 2na. República.
Així doncs com a dona amb empenta va decidir omplir la seua buidor amb una nova tasca que la va tindre ocupada els següents 15 anys: El seu Diccionario de uso del Español, inspirat en un diccionari anglés.
Finalment al 1966 es va publicar el diccionari gràcies a l’editorial Gredos. Va resultar un triomf pel que tenia de novetat respecte als diccionaris clàssics de la Real Academia de la Lengua Española.
María Moliner, a pesar de no ser filòloga, acumulava mèrits suficients per ser acadèmica, com van proposar Rafael Lapesa i Pedro Laín al 1972, si la proposta haguera triomfat haguera estat la primera dona a ingressar en la Real Academia però no va ser així i fins l'any 79 no hi hauria cap dona en l’esmentada acadèmia.

Per tot açò reivindiquem i recordem avui la seua figura per la seua tenacitat, la seua tasca cultural i la seua actitud vital davant de l’adversitat de créixer i no deixar-se véncer.
Maria Moliner a més a més, va criar quatre fills i va encarregar-se de traure endavant una família
Si tan magna obra haguera estat realitzada per un home de segur que no s’haguera quedat fora de l’Acadèmia.

FENT CLIK AL TÍTOL DEL POST ACCEDIREU A UN INTERESSANT REPORTATGE SOBRE MARÍA MOLINER

DIA DE LA DONA AL CLARA CAMPOAMOR

Avui era només 6 de març però el Clara Campoamor ha adelantat la celebració del dia 8,dia de la dona treballadora (de fet ahir ja un grup de vosaltres participàreu al programa de Ràdio Alaquàs), i hem gaudit d'una jornada de tallers on tothom ha participat amb interés, encara que no tots de tot perquè els tallers es realitzen paral·lelament. Així doncs s'han pogut escoltar poesies al gimnàs tot decorat per l'ocasió, sentir cançons en les aules de 4t. de l'ESO i aprendre amb les commovedores i interessants experiències de les dones d'altres països que han participat en la taula redona: dones i immigració. Ací teniu una mostra gràfica de part del que ha donat de si la jornada

EUROPA, LA DONA I L'IES CLARA CAMPOAMOR

Aquesta vesprada un grup d'alumnes del nostre Institut protagonitzaran un programa de Ràdio en la nostra emissora amiga: Ràdio Alaquàs (podeu accedir-hi mitjançant l'enllaç de la dreta).
El programa és un recorregut per la situació de la Dona a Europa, que a pesar de tot no és tan idílica com pot semblar i cabria desitjar.
Tots els alumnes participants han treballat molt i amb especial mèrit perquè es troben en vespres d'avaluació, també han col·laborat tots els departaments didàctics de l'institut però si el programa ha estat possible és pel treball intens i la dedicació constant dels professors Maite Ferrer i Víctor Caño, que duen setmanes arredonint l'assumpte.
Serà una bona manera de commemorar El dia de la Dona, celebració que seguirà demà al centre amb diversos tallers ( poesia, música...etc) a més del col·loqui que oferiran vàries dones de diversos punts d'Europa que s'han prestat a acudir-hi.
Recordeu a partir de les 16h. connecteu Ràdio Alaquàs o aneu a la seua pàgina web si no la hi podeu trobar. Que en gaudiu!!!

EN MEMÒRIA D'AUSIÀS MARCH

Ausiàs March va morir el 3 de març del 1459 i aprofitant l’avinentesa al Centre Cultural Octubre s’ha presentat la nova antologia del gran poeta saforenc: Per haver d’amor vida. Ausiàs March, de l’editorial Barcino.

Qualsevol motiu, tal i com recordà divertidament, el poeta Josep Piera en la seua intervenció, és benvingut per celebrar l’obra del nostre més gran poeta i abandonar “la gran tradició d’oblit dels valencians”.
I el poema que va recitar, com els de Marc Granell i M. Josep Escrivà confirmen com un aniversari pot ser de positiu.

Però tornem als filòlegs, Francesc J. Gómez i Josep Pujol i als seus objectius: provocar la relectura i aconseguir la reinterpretació d’un POETA amb majúscula, que posseeix l’extraordinària virtut de fer recordar als seus lectors quan, com i on el van descobrir.

La seua selecció està centrada en el cançoner amorós de March i pretén aportar com a novetat tot allò que la crítica ha subratllat en els últims 20 anys i que ens conduirà a reinterpretar el poeta, fer-ne una nova lectura.

Com a públic he de manifestar el meu plaer en escoltar una intervenció tan enriquidora com acurada on no s’ha deixat de recordar que March és un grandíssim clàssic europeu, víctima de la peculiar situació sociolingüística de la llengua en què va escriure i que, possiblement per això, ha esdevingut, dissortadament, un tresor invisible més invocat que llegit i relegat a les aules escolars.

Però igualment remarcaren que convindria lliurar-nos de prejudicis perquè March no va escriure en una llengua marginada i minoritzada, ben al contrari, aleshores la nostra llengua era la llengua d’una cort, de la gran cort d’Alfons el Magnànim.

D’altra banda haurem de fer l’esforç de desxifrar i identificar els models literaris de què va beure i se´n va nodrir March, per entendre’l en tota la seua dimensió.
Perquè per a pair el nostre poeta com al creador divers, versàtil i virtuós que és, cal reconéixer i comprendre eixes referències que van des d’Ovidi fins a Sèneca , passant pels trobadors.
Només així assolirem la grandesa d’Ausiàs.

Grandesa de què vam gaudir tot seguit, gràcies al magnífic recital de Manel Rodríguez-Castelló acompanyat pel músic Àlex Andrés. Perquè si bé és ben cert que els poemes de March no necessiten complements, la música d’Àlex Andrés ha estat perfecta per transportar-nos al fascinant món de les passions del poeta.

I tot esperant que aquest post us faça acostar-vos al poeta us oferisc el següent poema, i recordeu el millor homenatge a un poeta és LLEGIR-LO:

Veles e vents
(Ausiàs March)
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

Ara la música de Raimon:
<

RUBIANES

Avui, bé ahir ja, ens hem assabentat d’una tristíssima notícia la mort de Pepe Rubianes, un actor que ens agradava molt, sobretot perquè ens feia riure i estic convençuda que açò és molt més difícil que fer plorar.
M’agrada el seu humor intel•ligent, eixe que juga amb el doble sentit de les paraules i de les situacions.
Rubianes no sempre va ser entés però va aconseguir que ens petàrem de riure un munt de gent que gaudíem de debò dels seus espectacles.
L’actor va ser un precursor dels monòl•legs que tan de moda estan actualment.
Bé el privilegi de ser una artista d’èxit és que la teua obra hi resta sempre així que gaudim-la.
Si en voleu saber més consulteu els enllaços als blocs amics de la columna dreta (Valencià llengua i imatge i 2n. Batxillerat)
Ací us deixe una xicoteta mostra:

UNA REFLEXIÓ

Aquest vídeo enviat per Sílvia Solera (2n.Bat. Ciències) convida a la reflexió. Doncs això reflexioneu sobre tots els temes que planteja i afegiu-hi els vostres comentaris.