dimarts, 10 de març de 2009

MARÍA MOLINER





María Moliner és una dona que cal reivindicar en aquestes celebracions del dia de la DONA per la seua immensa tasca cultural, a més de per la seua empenta vital, que durà tota una vida i perquè aquesta tasca no va estar suficientment reconeguda pel fet de ser una dona.
Després d’una infància no sempre fàcil per l’absència del pare va aconseguir llicenciar-se en Filosofia i Lletres en l’especialitat d’història (només 8 dones es llicenciaren aquella promoció).
La seua primera etapa professional va estar centrada al món de les Biblioteques i una vegada casada amb Fernando Ramón es va traslladar amb el seu marit a València on va gaudir d’una brillant etapa professional.
Corrien els anys 30 i tots dos van desenvolupar una gran tasca cultural a la ciutat de València que poc després es convertiria en la capital de la 2na. República.
María Moliner va ser també una admiradora de la Institución Libre de la Enseñanza, i inspirant-se en aquesta institució va fundar a València l’escola COSSIO que va mantindre obertes les seues portes fins l’any 39.
L’escola COSSIO buscava millorar la societat a través de la formació i de l’educació de qualitat i subratllant l’amor per la cultura.
A més a més durant aquestos anys fructuosos de la 2na. República organitzà Missions Pedagògiques per dur la cultura a racons amagats on era difícil accedir-hi.
Al 1936 María Moliner va ser nomenada Cap de la Biblioteca Universitària de València des d’on va desenvolupar una gran activitat cultural i política. Ella va preservar la Biblioteca dels riscs a què la guerra l’exposava.
Per aquella època va editar el Pla organització de Biblioteques de l’Estat.
Però tota aquesta brillant etapa acabà de manera trista i frustrant al 1939 en acabar la guerra i ser tant ella com el seu marit expedientats i rebaixats en la seua categoria professional per haver col•laborat amb la 2na. República.
Així doncs com a dona amb empenta va decidir omplir la seua buidor amb una nova tasca que la va tindre ocupada els següents 15 anys: El seu Diccionario de uso del Español, inspirat en un diccionari anglés.
Finalment al 1966 es va publicar el diccionari gràcies a l’editorial Gredos. Va resultar un triomf pel que tenia de novetat respecte als diccionaris clàssics de la Real Academia de la Lengua Española.
María Moliner, a pesar de no ser filòloga, acumulava mèrits suficients per ser acadèmica, com van proposar Rafael Lapesa i Pedro Laín al 1972, si la proposta haguera triomfat haguera estat la primera dona a ingressar en la Real Academia però no va ser així i fins l'any 79 no hi hauria cap dona en l’esmentada acadèmia.

Per tot açò reivindiquem i recordem avui la seua figura per la seua tenacitat, la seua tasca cultural i la seua actitud vital davant de l’adversitat de créixer i no deixar-se véncer.
Maria Moliner a més a més, va criar quatre fills i va encarregar-se de traure endavant una família
Si tan magna obra haguera estat realitzada per un home de segur que no s’haguera quedat fora de l’Acadèmia.

FENT CLIK AL TÍTOL DEL POST ACCEDIREU A UN INTERESSANT REPORTATGE SOBRE MARÍA MOLINER

2 comentaris:

  1. Em sembla un recordatori genial d'una dona a qui tant deu el castellà peninsular.

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquest record de Maria Moliner.
    En algun lloc he llegit que va ser una "perdedora i una silenciada" perquè l'"Academia de la Lengua" no la va acceptar com a la primera dona acadèmica i perquè el règim franquista la va retirar dels seus càrrecs i ocupacions anteriors.
    D'aquelles injustícies eixim "guanyadors i assabentats" tots nosaltres, els seus lectors, els que trobem llum moltes vegades en les entrades del seu diccionari i podem alçar la veu, amb més rigor, en els nostres textos. És, per tant, un reconeiximent que li devem, un homenatge que cal retre a Maria Moliner, una dona molt generosa.
    Paco López

    ResponElimina