Cada dia la mateixa rutina , prepares la motxilla i t’endinses en el món subterrani, amb la intenció d’agafar el metro que et porte a la facultat. T’asseus al primer seient lliure que trobes i comences a imaginar la vida de les persones que t’envolten , des dels joves que com tu van a la universitat, fins a la dona de seixanta anys que va a veure els seus néts. Però avui tot és diferent l’única història que pots imaginar és la teua .Ets un xiquet solitari , fill únic , com que els teus pares també ho són, no espera! tens una tia fadrina , be t’és igual , doncs continues explorant els teus records .D’amics n’has tingut ben pocs i cap d’ells vertader , són tantes les teues decepcions que a voltes t’agrada estar assoles , però penses en el teu futur , aplegaràs a ser un dels millors metges de València , una negligència acabarà amb la teua carrera i decidiràs trencar amb tot, i buscant una eixida per a l’angoixa aniràs a l’Àfrica amb una ONG, allí contrauràs una nova malaltia per a la qual els teus anticossos no estan preparats .Et consumiràs a poc a poc i moriràs com sempre has viscut , assoles !.Penses que no vols acabar així , que aquesta història pot canviar , t’alces del seient , t’acostes al grup d’estudiants que hi ha drets al costat de la porta i comences a parlar amb ells .
Pilar Pérez. 2n. Bat.
Pilar Pérez. 2n. Bat.