Memòria curs 2017/18

Després de 13 anys al Clara Campoamor sent la necessitat d'escriure alguna cosa més que la memòria acadèmica del curs.

Busque sense èxit paraules que descriguen el que ha estat per a mi aquestos anys a l'institut. No les tobe, no sé si existeixen.

Per la meua ment se'm projecta una mena de pel·lícula de moments que el degoteig dels cursos m'ha anat gravant.

Imatges amb companys i companyes, amb alumnes, de viatge o excursió, de nombroses activitats, tallers i celebracions.

Imatges de festa i de molta, moltíssima feina en el dia a dia de qualsevol curs.

Imatges alegres i festives i també altres de menys alegres, perquè en tretze anys també hi ha hagut alguns moments de desencontre i malentesos, per descomptat.

Imatges de protesta , tancaments i manifestació, tots i totes a una reivindicant la dignitat de la nostra tasca.

Aquests dies de revisar i llançar papers, he cavil·lat molt sobre aquestos anys irrepetibles en què tant he gaudit del Clara Campoamor, i si alguna cosa he tret en clar és la sensació de pertanença a una comunitat educativa que m'ha fet sentir tan valorada com estimada. Una comunitat educativa que m'ha ensenyat molt més del que jo seré capaç de transmetre mai.

Així doncs no se m'ocorre res més que GRÀCIES.

La memòria és sorprenent i capriciosa però estic segura que jo mai podré oblidar els anys al Clara.

Aquest record em servirà per reforçar l'optimisme amb què encare la meua nova etapa a L'IES Abastos, però això no lleva perquè jo sempre em sentiré part del Clara Campoamor.

JUBILEU CARLES, PILAR I ISABEL

Dimecres passat tinguérem el clàssic clauastre de fi de curs. Enguany especial perquè celebràvem el jubieleu de tres persones la trajectòria dels quls ha suposat un pilar per al nostre institut.

I és que existeixen professors com Carles Llinares i professores com Pilar Ferrando i Isabel Moreno que esdevenen referents del Centre on treballen.
El Clara Campoamor no s'entendria sense la seua feina, constant, eficient, entusiasta, professional en extrem, de tantíssims anys. Els alaquasers i alaquaseres que han tingut el privilegi d'estudiar amb ells així ho certifiquen.

Tal i com deia l'enyorat Carles Capdevila, un bon/a mestre/a serà recordat no pel que li toca ensenyar sinó pel que s'aprén d'ell o ella.

Doncs bé, els nostre company i les nostres companyes que enguany es jubilen formen part d'eixe privilegiat grup i han esdevingut un espill, un model de docents que deixen petjada profunda tant en aquells i aquelles que han tingut la fortuna no sols de ser els seus alumnes sinó d'haver treballat amb ells.
Són MESTRES, amb majúscules i amb això quasi que s'explica tot.
SORT i a gaudir de la nova etapa.

PASSEJADA LITERÀRIA PER ALAQUÀS

Com a treball final de curs de 3r ESO i per assolir els vostres coneixements us propose realitzar un passeig literari per Alaquàs  (m'he inspirat en el bloc de la professora Lola Moreno a qui li agraesc la idea i la seua exposició a les jornades de Bromera).

Tal i com us he anat explicant a classe, es tracta de triar alguns fragments d'obres que hem estat treballant aquest curs de 3r d'ESO i llegir-los pels carrers del vostre poble.

Així començareu a la Plaça de la Llibertat, junt a l'institut,  i acabareu al Castell. A l'itinerari passareu pels carrers i avingudes que duen els noms dels autors triats o que poden recrear la localització de l'obra.

Allí llegireu el fragment de la novel·la, versos o poema triats o proposats i us gravareu recitant-los de manera expressiva.

Pretenc que li doneu sentit als noms tan literaris dels carrers d'Alaquàs i que gaudiu d'un passeig que tan de bo us procure el gust per la lectura.

Per començar heu d'organitzar-vos en grups.

Després heu de descarregar-vos l'itenerari que us he dissenyat amb l'aplicació de my maps.

Seguiu les indicacions de l'itenerari de my maps.

Agafeu el mòbil i graveu-vos als carrers i indrets indicats.

Munteu un vídeo amb aquesta volta literària. 

Tal vegada siga tan motivador que algú us el demane per promocionar Alaquàs.

Sort i ànim.



https://drive.google.com/open?id=1BB0wtXP-HmAg2aQtOOj7XkslRaSEgsii&usp=sharing

Temes teatre

US remet a un post d'alumnes de cursos anteriors sobre teatre que us pot resultar ben útil http://wwwtotapedrafaparet.blogspot.com.es/2014/05/presentacions-prezzi-teatre.html

inst@laquàs imaginari

Avui hem gaudit a l'IES CLARA CAMPOAMOR d'un Club de lectura molt especial donat que els relats llegits (a més a més en unes lectures expressives ben reixides) han estat escrits pels nostres alumnes més joves.

Aquest projecte, anomenat inst@laquàs ha esdevingut possible gràcies a la dedicació i bon fer de professors i professores com PEPA LÓPEZ (PMAR de l’IES Clara Campoamor)  TERESA HERRERA i CARLES LLINARES (1r d’ESO de l’IES Clara Campoamor) PABLO FERNÁNDEZ, MANEL LUCAS i INOCENCIO YLLANGA (6è d’Educació Primària del CEIP Bonavista) a més de MARIANO GONZÁLEZ com a coordinador de tots. Cal subratllar l'ajuda que ha prestat José Antonio Martínez, el nostre encarregat TIC en la maquetació dels textos.

La il·lusió de tothom és que tan aviat com siga possible els relats puguen ser editats en un llibre però mentre això arriba ha estat un bon avanç la vesprada literària d'avui.

Tota la comunitat educativa del CLARA CAMPOAMOR a més de companys del col·legi Bonavista hem pogut comprovar com els nostres joves lectors poden arribar a ser grans narradors de la vida quotidiana d'Alaquàs.

Tot seguit us adjunte la presentació i justificació del projecte per part dels seus autors

PRESENTACIÓ 

Quins són els límits d’allò quotidià? I els de la fantasia? Inspirant-nos en una experiència similar que es dugué a terme cap als anys 60 del segle passat, i la vigència de la qual volíem enfrontar, vam proposar al nostre alumnat que ens prestara per un moment el seu esguard i la seua imaginació per a un projecte col·lectiu que ens va il·lusionar de bon començament, tant per les seues implicacions metodològiques i sociològiques com pel fet d’anar adreçat a diferents etapes educatives.

 La idea era coordinar el treball dels grups de primer d’ESO de l’institut Clara Campoamor amb els de sisè curs d’Educació Primària del CEIP Bonavista, per tal que, la transició personal que suposa el pas d’un centre a l’altre, significara una experiència enriquidora quant a l’objectiu comú i compartit amb aquells que, feia ben poc, havien estat els seus companys. Aquesta mena d’al·legoria necessitava un agent mediador que poguera inspirar el projecte. La baula ens la va proporcionar l’alumnat de PMAR de l’IES Clara Campoamor.

 Els demanàrem que feren fotografies de la vida quotidiana d’Alaquàs i que després escolliren aquelles que consideraren més representatives o més suggeridores; escenes detingudes en el temps, arqueologia del segle XXI per a il·lustrar el futur. Després d’imprimir i ampliar les imatges seleccionades les vam presentar a l’alumnat de sisè de Primària del CEIP Bonavista i als quatre grups de 1r d’ESO de l’institut; els vam demanar que escriviren un conte, d’entre 50 i 100 paraules, sobre alguna de les fotografies.

 Els relats van ser redactats, corregits i reescrits pels mateixos alumnes que els havien creat. El professorat de Valencià va supervisar i intentà esperonar el treball en les diferents aules. Finalment foren exposades, tant al nostre IES Clara Campoamor com al CEIP Bonavista, les fotografies seleccionades amb alguns dels contes que les il·lustren. Vam fer coincidir aquesta exposició amb els actes de celebració de El Dia del Llibre (Sant Jordi). Com a colofó al projecte, cada exposició va rebre la visita de l’altre centre.

 Més endavant i aprofitant la celebració del centenari de la declaració del Castell com a monument històric, afegiran algunes instantànies de l’esmentat monument amb la selecció dels relats corresponents. 

Aquest és, doncs, el resultat d’una empresa que, imaginada i acomplida entre tots els qui compartíem el moment i el lloc, sense dubte ens ajuda a comprendre l’objectiu final de l’educació: que la creació de quelcom col·lectiu que reconeixem com a propi va més enllà d’allò quotidià o dels mateixos somnis. Significa la diagnosi i la transcendència  del contemporani a càrrec dels hereus del futur.

COMPARTIM LA NOSTRA LECTURA

Per compartir la lectura que heu triat aquest últim trimestre us enllace un seguit de possibilitats que hem experimentat en altres ocasions i que han estat del gust de companys de cursos anteriors:

1- BOOKTRÀILER, us deixe el vídeo de l'equip que guanyà l'any passat el concurs del Consell Escolar de València, "Un tràiler de lectura en equip"







2. Fes un còmic basat en un capítol o fragment de la teua lectura.
3. Converteix-te en booktuber i fes la recomanació de la novel·la de forma original.
Observeu com no cal que la vostra imatge aparega al vídeo.

LLIURAMENT PREMIS UNA BIOGRAFIA LECTORA

Avui en el marc incomparable del saló gòtic del Palau de la Generalitat i presidit pel president, Ximo Puig, hem assistit contents i emocionats al lliurament de premis de la campanya de promoció lectora Una biografia de lectura en vídeo.

Tots els membres dels equips premiats del CLARA CAMPOAMOR hem sentit emoció i alegria per gaudir d'aquest esdeveniment i poder replegar els nostres diplomes i regals.

Volem agrair al Consell Escolar de València el seu reconeixement i les seues idees per a desenvolupar amb una vessant tan original com la biografia lectora el nostre interés per la lectura.

Campanyes com aquestes motiven i demostren que llegir és, a més d'un goig un instrument per a ser creatius.

Així doncs des del Departament de Valencià de l'IES CLARA CAMPOAMOR gràcies tant als organitzadors de la campanya com a tots el nostre alumnat per la gran participació en el concurs. Això únicament ja ha resultat un gran premi.

FINALISTES CONCURS BIOLECTURA

Ahir explicàvem com havíem participat al concurs "Una biografia de Lectura en Vídeo" (en Twitter i Instagram, #biolectura) convocat pel Consell Escolar de la Comunitat Valenciana en col·laboració amb l' AVL per tal d'explicar la nostra relació amb la lectura.

Avui ens avisen que moltes de les biografies presentades per alumnat del CLARA CAMPOAMOR ha estat finalista en vàries de les modalitats de participació.
Des d'ací la nostra enhorabona a tots els finalistes que acudiran el proper 28 d'abril al Palau de la Generalitat a l'acte de lliurament de premis presidit pel president de la Generalitat Ximo Puig.
Els afortunats rebran entre altres coses una tablet per seguir practicant les seues habilitats amb les TIC i la seua afició per la lectura.

Les modalitats on hem tingut premi han estat:

Premi Alumnat, ciutadà i protagonista: a l'alumne o l'alumna que presente la millor biografia lectora. Es dotarà amb un ordinador portàtil i un diploma l'alumne o l'alumna guanyador i finalista
Finalista: Víctor Tendero; Zaira Idáñez  (1r Batxiller); recolzats per Lourdes 

Premi Centre educatiu com a espai de convivència: al grup d'alumnes i personal del centre que presente la millor biografia lectora: pla de lectura de centre, biblioteca escolar, club de lectura escolar, menjador escolar, activitats extraescolars, etc.Finalista: Adrián Córdoba Cruz (2n Batxiller) recolzat per Santa i Alicia.

  Premi Tasca educativa: al grup d'alumnat i professorat que presente la millor biografia lectora d'aula basada en les pràctiques docents Andrea Rubio Martínez; Manuel Santaeulalia Cerezo; Rubén Quintana Castillo; Victoria Ciges Luna (1r Batxiller) recolzats per Lourdes .

I aquestos han estat els treballs:

NOSALTRES I LA LECTURA

Motivats per la convocatòria del Consell escolar de València per a realitzar un vídeo sobre la nostra biografia lectora des de diferents vessants (individual, familiar, d'aula), ens hem autoanalitzat i explicat visualment la nostra relació amb els llibres.

Ja explicàrem l'activitat en un apunt del curs passat on enllaçàvem el suggeriment del professor Toni de la Torre i enguany hem realitzat a més a més  els vídeos.

Aprofitàrem els treballs per reflexionar sobre la lectura la propera jornada de Sant Jordi i mentre això hi arriba gaudiu de les vostres feines.

Gràcies a tots per l'interés.

Biografies individuals:

SARA COBOS PREMIADA AL CONCURS DE MICRORELATS

Divendres passat, 23 de març, participàrem una vegada més al Diàleg amb l'escriptora i els lectors joves.

Va ser un matí enriquidor i amé on tots els lectors i lectores del nostre centre pogueren intercanviar sensacions amb l'autora de la novel·la No et miris el riu, Mònica Batet.

A més a més va estar especialment emocionant que Sara Cobos, alumna de 2n Batxillerat Humanístic fos reconeguda al concurs de microrelats . 

Enhorabona Sara i també a tots als que gaudim amb el plaer de la lectura.

Relat guanyador:

"Això és un miracle! Mai hi havia passat". Ivan ja sabia que la seua mare era bastant exagerada però que ella no haguera vist un riu gelat en els seus 50 anys de vida no significava que mai haguera ocorregut, és més, allò ben estrany era que no passara sovint a un indret on superar els 10 graus era un fet digne d'investigació científica.

Ivan va començar a consumir totes les vesprades a la vora del riu amb els amics. Per ells aquest era sols un lloc on passar l'estona però Ivan sentia admiració pel riu, una connexió. Aquesta sensació s'intensificà a l’abril, quan el riu no es desgelava, i al juny va començar a considerar la possibilitat de ser un miracle de debò. No obstant això, Ivan no podia acceptar-ho. Va decidir fotografiar el riu tots els dies, a la mateixa hora (a les 6 de la matinada concretament) i al mateix lloc, per intentar trobar alguna diferència en l'estat del riu.

Va transcórrer un any i aquell riu no canviava, era necessari un canvi d'estratègia. A les 6:02 Ivan va començar a caminar sobre el riu gelat, fotografiar-lo des de lluny no era suficient. Observà meticulosament la capa de gel buscant qualsevol mínima esgarrinxada, mai mirant amunt.

Ivan mai va trobar una esgarrinxada, la va sentir. L'únic miracle que es va produir aquella matinada fou una càmera intacta a la vora del riu, un riu d'aigües cabaloses.

SARA COBOS CASAS

2º Batxillerat Humanístic.

 

El RIU DE JOAN F. MIRA

Tal vegada aquest article de Mira us resulte interessant sobre la importància del riu a València i donar-li un nou punt de vista a No et miris el riu.

Ciutat amb

riu, o sense

Joan F. Mira

La major part de les ciutats

més insignes d'Europa

són ciutats amb un riu:

Roma, Florència, Lis

boa, Londres, París, Viena, Bu

dapest, el Tíber, l'Arno, el Tejo,

el Tàmesi, el Sena i el Danubi,

i així una llarga llista. No nàpols,

Gènova, Atenes, no Madrid ( el

Manzanares és només una anèc-

dota), ni Barcelona. I a mi

m'agraden les ciutats amb riu,

navegable si pot ser, o almenys

amb un bon cabal d'aigua. I fins

i tot, amb riu sense cabal, a mi

m'agradava València amb un

riu. Però van decidir, no sé si

amb prou motiu,

que això no era possible.

Era un riu de llit

ample, amb murs de bona pedra

tan antics que segurament són

els més vells d'Europa, i la poca

aigua, més de rambla que de riu

de debó, feia almenys la il·lusió

de ser ciutat fluvial. Explicava

Fuster (no sé d'on ho va traure)

que en una visita del pintor Rusi-

ñol a València, els amics li

ensenyaren el riu

i li van preguntar

què li semblava: “Veig que ja

tenen el local...”. va contestar”.

El local, aquell espai tan ample i

amb uns murs tan bons, és l'úni-

ca cosa que n'hem conservat. Jo

recorde, dels meus anys d'in-

fant o adolescent, ple d'aigua ter-

rosa de mur a mur, amb canyes

i 'arbres surant en el corrent, i les

vores i els ponts plens de gent

que mirava. El recorde també

ple de cavalls, ases i mules, en

una fira primitiva de bestiar. Tot-

hom sap que els romans funda-

ren aquesta Valentia en una illa

entre dos braços del Túria, que

el braç meridional passava més

o menys entre el Mercat i la

Llonja, i que el carrer de les Bar-

ques no té aquest nom per

capritx. Tothom sabia que el

riu de tant en tant, potser dos

vegades per segle, tornava a rem-

clamar violentament el seu curs

més antic. Però no estic segur

que esborrar-lo del tot de la ciu-

tat fóra l'única decisió possible:

ciutats amb grans rius estan

plenes d'una història dramàtica

d'inudacions (cataclismos, en

grec), i ningú no ha pensat mai

a deixar Roma sense el Tíber. Po-

dien, almenys, si València no fó-

ra una ciutat d'autoritats insen-

sates, insensible, haver deixat

un fil d'aigua, un testimoni visi-

ble, una il·lusió de riu, en aquest

 llit del Túria convertit en un llar-

guïssim local inexplicable.

Quadern, El País 11/11/07

PREMIS MICRORELATS "DONES DE CASA NOSTRA"

L'IES Clara Campoamor convoca els premis de microrelats "Dones de casa nostra".

La temàtica del microrelat es basarà en una dona del nostre entorn. Cada microrelat ha de portar un títol i una fotografia o il·lustració de la dona protagonista si és possible (retrat antic, selfish actualon aparega l'autor o autora del relat...etc).

Cal enviar el vostre escrit que no podrà excedir dels 200 mots al correu electrònic següent: microrelat@iescc.es

PROMOCIONA LA TEUA LECTURA

Els booktubers es graven fent ressenyes d’uns 3/5 minuts de durada dels llibres que han llegit. Són videos creatius i originals, i per compartir-los els pengen a les xarxes socials.

Per convertir-te en un booktuber cal que seguisques els passos següents una vegada acabada la lectura del nostre llibre:

• elaboreu un guió. penseu que hi ha d’haver una petita presentació personal, la introducció, el desenvolupament amb les idees que voleu exposar, una conclusió i un petit acomiadament,
• passeu el guió a text. Es tracta d’escriure un text per ser dit.
• assageu oralment la vostra exposició tenint en compte que cal demostrar la vostra competència comunicativa oral. (correcció, fluïdesa, adequació a l'àmbit d'us i coherència)
• graveu-vos i editeu  el vídeo (podeu tallar, posar-hi títols, música). 
• pengeu-lo i compartiu-lo al booktuber (us donaré instruccions sobre el canal)
• també podeu compartir-lo en el twitter de l'assignatura. 
• .http://www.bromera.com/emocionat/videos_i_mes

XARRADA AMB JAUME MONZÓ

Aprofitant l'avinentesa que dissabte es commemora el dia contra la violència de gènere, al Clara Campoamor dediquem la setmana a reflexionar sobre el tema.
Avui hem compartit amb l'escriptor, Jaume Monzó, tertúlia sobre aquest problema i molts altres que circulen per la seua novel·la, En línia.
Ha estat molt enriquedor averiguar el perquè d'eixa narració contruïda a partir de converses de whatsapp i perfils de facebook. Hem sabut de les seues dèries i de com encetar el procés per tal de publicar un llibre.
Tots heu participat i col·laborat perquè el diàleg fóra ordenat i colpidor.
Gràcies per les vostres lectures i observacions i agraïment doble per a Jaume Monzó que ens ha visitat.

RECOMANCIÓ XÈNIA, TENS UN WHATSAPP

BOOKTUBERS

BookTag dels inicis lectors

POSTGUERRA

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

Miquel Martí i Pol

CORRARNDES D'EXILI 

L'ESTAMPETA

En aquell temps sentí d’Amor delit

quan mon pensar mirà lo temps present.

Ausiàs March

ET casares de dol, com de dol vares rebre,

al poble, la primera Comunió. De dol sempre,

el dol sobre el teu cos en els dies solemnes.

Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent

que creixia de pressa i sense vitamines,

aquelles cames llargues i quasi sense gràcia,

aquelles cames tristes, l'estiró de la guerra

que et va fer dona abans de la primera sang.

Aquelles cames que tu no sabies com

posar, que sense tu semblava que creixien.

Trista, trista València, quina amarga postguerra!

Ens ompliren d'espases la sintaxi, d'arcàngels

durament immutables a la porta dels cines,

mentre reivindicaven prades de Garcilaso,

marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant,

vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica,

carregaments de sucre que desapareixien

de la nit al matí, si ho viu no me'n recorde,

els camions sinistres que duien l'estraperlo.

L'home palpava un cos adolescent, mentre ella

es menjava un pastís sense participar

en allò que al seu cos feroçment succeïa.

També,  veure pel·lícules, o millor somiar:

el Coli, el Metropol, el Tyris... "En fan dos".

El Goya... Quina gana de contemplar pel·lícules!

En seguien el curs amb tota atenció

mentre les mans anaven palpant els llocs secrets.

Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion

d'una sal exaltada, de vida i llibertat,

de possibilitats lluminoses de viure.

"No s'havia apuntat mai a ningun partit.

Ell, de casa a la feina, i de la feina a casa.

Una nit, en la guerra, el tragueren de casa

i el mataren a Bétera, prop dels forns de la calç.

Els morts tots plens de mosques vora les carreteres..."

"No féu res, no féu res, i ell en va salvar molts".

De dol sempre, de dol per a tota la vida.

 Estellés

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

ÉS LA TEUA

CONCURS LITERARI CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

 El Consell Valencià de cultura convoca un concurs literari sobre paisatge i gastronomia de la Comunitat Valenciana.

Els termes són els següents:

* PARTICIPANTS
Podran participar-hi tots els alumnes dels centres públics, concertats i privats de la Comunitat Valenciana, que estiguen cursant estudis d’ESO, FP i batxillerat.

* CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS

• Els textos que es presenten hauran de ser inèdits. Caldrà que estiguen escrits en qualsevol dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, i versaran sobre els paisatges de la Comunitat Valenciana i/o sobre la gastronomiad’aquesta. Es valorarà l’originalitat del treball i la investigació duta a terme per a elaborar-lo.
• Cada alumne presentarà un únic text, amb la condició que no excedisca de deu (10) folis.
• En cada text ha de constar, en lloc ben visible, el nom de l’autor/a, el curs i el nivell a què pertany, i el centre docent.
•  DELS CENTRES I PARTICIPANTS
• Els participants (en cas que siguen menors de 14 anys, els seus pares i/o mares, representants legals o tutors) i els representants dels centres docents respondran, en tot cas, de la veracitat de les dades facilitades, el CVC es reservarà el dret a excloure de la participació en aquest concurs a qualsevol alumne/a i/o representant de centre docent que haja facilitat dades falses, sense perjudici de les altres accions que corresponguen en dret.
• Els participants premiats i els representants dels centres docents que també resulten premiats autoritzen la captació i reproducció de la seua imatge (i, si és el cas, veu), siga quin siga el mitjà utilitzat per a fer-ho, durant la participació o presència en aquest concurs, així com la difusió mitjançant la pàgina web http://cvc.gva.es/, el canal de YouTube, Twitter, Facebook i la comunicació a la premsa local, tant en format imprés com digital.
• Els centres docents hauran d’obtindre i presentar, juntament amb els treballs, els consentiments previs, inequívocs, específics i informats suficientment de l’alumnat participant i dels representants d’aquests en relació al tractament de la seua imatge (i, si és el cas, veu) i la seua comunicació posterior a la premsa local.
• Qualsevol participant i/o representant del centre docent podrà, en qualsevol moment, exercitar els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un escrit, acreditant la seua identitat mitjançant fotocòpia del DNI, i especificant el dret a exercitar-los, a: Consell Valencià de Cultura, c/ Museu, 3, 46003, València.

Termini de presentació
Els centres docents podran iniciar el procés d’elaboració i enviament dels treballs des del moment de la publicació de la convocatòria, en el DOGV núm. 8127, de 14/09/2017, i tindran com a data límit el 10 de novembre de 2017.