dissabte, 31 d’octubre del 2009

(CONTINUACIÓ) INDICA TIPUS D'ESTRUCTURA...

TEXTO 3

Hay un idioma, digamos, general, que es el que se aprende y se enseña, el que pretende poner de acuerdo al común. Hay también distintos dialectos, que son variaciones territoriales, y tenemos por fin una gran variedad de terminologías, que son los modos peculiares de diferenciarse por medio del habla que tienen algunos grupos (ocupacionales, religiosos, deportivos, etc.). El hecho no presenta mayor dificultad siempre que nos movamos dentro de las fronteras del círculo que delimita cada una de esas sublenguas. Como puede esperarse en una sociedad con un cierto dinamismo, traspasada por los medios de comunicación colectiva, el problema es que los emisores de una terminología se dirigen con frecuencia a los receptores de otra. Estamos entonces ante la jerga, que es la terminología cuando llega al profano. En especial me interesa destacar aquí los sesgos que caracteriza a la jerga de los políticos, no tanto por su carácter especializado como por su particular tendencia a confundir las cosas, por la influencia que luego tienen en hacer populares ciertos vicios del lenguaje. Veamos algunas ilustraciones.
Los políticos son responsables de esa grosera simplificación de las conversaciones que se deriva de la palabra tema.
En el “Telediario 2” del 4 de agosto, el ministro de Defensa, Narcís Serra, responde a tres preguntas de actualidad, en una de esas entrevistas-declaraciones a las que tan dados son nuestros gobernantes. La primera pregunta es sobre la nueva Ley de disciplina militar. El ministro contesta, entre otras cosas mucho más específicas, que “ simplifica los temas. Ante la batallona cuestión del F-18, un avión carísimo que encima parece que presenta defectos de fabricación, Serra nos tranquiliza: “Entonces, el Ejército del aire está en contacto constante con la marina norteamericana y estamos vigilando los temas”, y añade para remachar que “estamos día a día detrás de este tema”. A la pregunta más directa :”¿Ha habido reacciones particularmente negativas a la reestructuración de las regiones militares?”, el ministro contesta: “ En absoluto, en absoluto” y añade, entre otras vaguedades, que “es un tema que está muy debatido y asimilado” y que “ es un tema que tiene mucha racionalidad”.
Varias veces he criticado esa moda o manía de utilizar la palabra tema a troche y moche, venga o no a cuento, convirtiéndola en comodín que todo lo quiere decir. El resultado es que acaba por no significar nada. Es el “ruido” más característico de la actual comunicación humana.
Dejemos la palabreja para cuando en verdad exista un temario, estoes, una lista o conjunto de enunciados que tratar. Esto ocurre en una oposición para un puesto administrativo, en la preparación de sermones y homilías , en los exámenes. Fuera de estas situaciones, la voz tema contiene significados muy precisos en música. Recuérdese el “bolero” de Ravel y su famoso tema: los compases que se repiten con absorbente fijación.
Pero ¿qué hacer en la prosa política cotidiana para evitar el que parece imprescindible palabro? Cualquier cosa menos fijarse en uno solo de sus múltiples sinónimos y no salir de él. Un principio ordenador de cualquier lengua culta es que no hay dos vocablos que transmitan exactamente lo mismo. Recurriremos, pues, a toda la gama de posibles sinónimos. Cada uno de ellos no dará un matiz nuevo, una faceta de sorprendentes reflejos.
Cuando tengamos el maldito voquible en la punta de los labios, porque hay efectivamente algo parecido a un temario, podemos recurrir a punto. Este será uno de los apartados del punto del día de una discusión, de un escrito con cierto sistema. Podemos hablar así de “ los puntos del programa electoral”.
Si lo que queremos convenir algo interesante o merecedor de que se discuta o de que se saque a la luz, aunque sin especial gravedad, diremos asunto. “El asunto del afeitado de los toros”, por ejemplo.
De un modo más general, para referirnos a la cosa sobre la que se habla, podemos utilizar materia. “Soy un ignorante en la materia”.
Siempre que nos enfrentemos a algo que revista una especial dificultad o simplemente que pida una averiguación vale problema. Parece correcto referirse al “problema del terrorismo”.
Si la dificultad es algo menor, si se trata de una duda que espera alguna respuesta, nos podemos quedar con cuestión. Por ejemplo, en la España del momento en que esto se escribe, “ la cuestión de la salida o, permanencia en la OTAN”. Es esta una cuestión batallona, y nunca mejor dicho.


TEXTO 4

Da lo mismo que los afectados sean cien mil que quinientos mil. Es igual que representen el dos o el tres por ciento del total de jóvenes entre quince y veinticuatro años. La anorexia es una enfermedad que provoca la alarma social y que amenaza con ser la más estúpida de las epidemias del siglo XXI.
Aunque los últimos datos de la Consejería de sanidad de Madrid y del Insalud señalan que en los últimos años se han estabilizado los ingresos por anorexia, la delgada línea roja que separa la búsqueda del ideal de belleza de la tragedia devastadora obliga a intensificar las líneas de alarma y a actuar en diversos frentes.
El primero es la educación. Familias y colegios tienen que actuar unidos ante un problema que sólo puede solucionarse si se ataca precozmente. Especialmente cuando, por falta de información, no se reconocen comportamientos y actitudes que acabarán en un problema de enorme gravedad. La salud es una disciplina que debe potenciarse en los centros educativos.
El segundo la acción social. Desde el Ministerio de Sanidad y las instancias interesadas hay que investigar las causas y consecuencias del problema para reducirlo al mínimo. Es necesaria una presión social sobre las televisiones públicas y privadas, para que no den cabida en sus programas a quienes defienden, promueven o imponen modelos de belleza que incitan a la anorexia. Lo mismo cabe decir de diseñadores, publicistas, y anunciantes. Por último, la formación de profesionales sanitarios y sociosanitarios y la dotación de servicios médicos especializados parece imprescindible.
Y, finalmente, queda el recurso a la acción judicial. Desde hace tiempo un juez de Barcelona, a petición de las familias, ordena el internamiento de muchachas cuya vida se encuentra en peligro. Simultáneamente se ha denunciado en Madrid el crecimiento de las familias que eluden cuidar a personas incapaces y cuyo patrimonio administra la Agencia para la Tutela de Adultos, dependiente de la Consejería de Sanidad y Asuntos Sociales. Estamos ante problemas sociales que reclaman, cuando es imprescindible, la actuación de la Administración de Justicia. No hablamos de problemas alimentarios sino de una autodestrucción inconsciente.


INDICA EL TIPUS D'ESTRUCTURA DELS TEXTOS SEGÜENTS 2on Batxillerat

TEXTO 1

Si al abrir la boca, en lugar de palabras, nos salieran libélulas, estudiaríamos entomología para conocernos mejor. Pero las palabras son también formas biológicas perfectamente articuladas que segregan ideas como las serpientes venenosas o las abejas miel. El entomólogo de las palabras es el lexicógrafo, al que no es raro ver en las esquinas armado de una red con la que atrapa voces que luego ordena, al modo de una colección de insectos, en el interior de un volumen. La diferencia entre el diccionario y las cajas de escarabajos atravesados por un alfiler es que en un buen diccionario de uso las palabras se mantienen vivas. La hay con cabeza, tórax y abdomen o con caparazón, artejos, aguijones y labros. Muchas poseen unas formaciones oscuras que al levantarse con el misterio de las faldas dejan ver esa suerte de lencería fina, los élitros con lo que vuelan alrededor de los labios de las mujeres y los hombres antes de diluirse en el aire como el hielo en el agua.
Hay palabras que dicen lo contrario de lo que significan y palabras que aun no significando nada consiguen atravesar la barrera de los dientes y aletear como un pájaro ciego durante unos instantes ante nuestros oídos. Algunas viven siglos y otras desaparecen a las veinticuatro horas de ser alumbradas. Muchas sólo nacen para fecundar el lenguaje, por el que son devoradas una vez cumplida su función reproductora. A ciertas voces después de haber sido encerradas dentro de una definición, se les escapa el significado como el jugo de una fruta abierta, y cuando vuelves a usarlas no tienen sentido o han adquirido uno nuevo y sorprendente.
Un diccionario, pues, viene a ser un terrario en el que en lugar de ver salamandras o ranas o tritones vemos la palabra salamandra, la palabra rana, la palabra tritón, incluso la palabra palabra, mostrándonos sus hábitos significativos o formales, sus articulaciones, su extracción social, sus intereses. Aguilar acaba de publicar el de Manuel Seco, que constituye, hoy por hoy, el mejor zoológico de términos vivos conocido. Al recorrerlo, uno se da cuenta de que estamos hechos de palabras, como la Biblia o el Quijote, a cuyo lado en todas las casas debería haber un diccionario.

TEXTO 2

El habla es un hecho tan familiar de la vida de todos los días que raras veces nos preocupamos por definirla. El hombre la juzga tan natural como la facultad de caminar, y casi tan natural como la respiración. Paro sólo hace falta un instante de reflexión para convencernos de que esta “naturalidad” del habla es, en realidad, algo totalmente distinto del proceso de aprender a caminar. En este último caso, la cultura – o, en otras palabras el conjunto tradicional de hábitos sociales – no entre propiamente en juego. Cada niño está preparado, por el complejo conjunto de factores que llamamos herencia biológica, para realizar todas las adaptaciones musculares y nerviosas que produce el acto de caminar. Puede decirse, de hecho, que la misma conformación de los músculos y de las partes pertinentes del sistema nervioso está adaptada desde un principio a los movimientos que se hacen al caminar y al llevar a cabo actividades análogas. En sentido muy concreto, podemos decir que el ser humano normal está predestinado a caminar, no porque sus mayores le ayudaran a aprender este arte, sino porque su organismo está preparado, desde el nacimiento, y aun desde el momento de la concepción, para realizar todos estos desgastes de energía nerviosa y todas estas adaptaciones musculares que dan origen al acto de caminar. Dicho sucintamente, el caminar, es función biológica inherente al hombre.
No así el lenguaje. Es claro, desde luego, que en cierto sentido el individuo está predestinado a hablar, pero esto se debe a la circunstancia de que ha nacido no sólo en medio de la naturaleza, sino también en el seno de una sociedad que está segura – y con razón – de hacerle adoptar sus tradiciones. Eliminemos la sociedad, y habrá todas las razones para creer que aprenderá a caminar, dando por supuesto que logre sobrevivir. Pero igualmente seguro es que nunca aprenderá a hablar, esto es, a comunicar ideas según el sistema tradicional de una sociedad determinada. O, si no, separemos al individuo recién nacido del ambiente social al que ha llegado y trasplantémoslo a un ambiente totalmente distinto. Desarrollará el arte de caminar en su nuevo medio, más o menos como lo hubiera desarrollado en el antiguo. Pero su habla será absolutamente diversa del habla de su ambiente primitivo. Así, pues, la facultad de caminar es una actividad humana general que no varía sino dentro de límites muy circunscritos, según los individuos. Su variabilidad es involuntaria y sin finalidad alguna. El habla es una actividad humana que varía sin límites precisos en los distintos grupos sociales, porque es una herencia puramente histórica del grupo, producto de un hábito social mantenido durante largo tiempo. Varía del mismo modo que varía todo esfuerzo creador, quizá no de manera tan consciente, pero en todo caso de modo tan verdadero como las religiones, las creencias, las costumbres y las artes de los diferentes pueblos. El caminar es una función orgánica, una función instintiva (aunque no, por supuesto, un instinto en sí mismo); el habla es una función no instintiva, una función adquirida “cultural”.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

SOBRE ACTITUDS I RESPECTE

L'actitud positiva i el respecte cap allò que no sabem són condicions indispensables per a la convivència per això m'ha paregut especialment encertat el vídeo del bloc amic Valencià llengua i imatge de Silla que una vegada més ens serveix de font d'informació.
L'utilitzarem per a parlar d'actituds lingüístiques i llengües en contacte, però de moment només reflexioneu sobre el tema que s'hi planteja.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

PRONOMS FEBLES


Immersos estem en qüestions tan imprescindibles com l'ús correcte dels pronoms febles per tant, si voleu repassar fins que la pràctica us faça mestres, aneu al material complementari de l'apartat documents i per descarregar-los millor piqueu a arxius. No defalliu no és tan díficil com us sembla. ÀNIM!!!

dimarts, 20 d’octubre del 2009

TRIA DELS RESUMS MÉS CORRECTES

Heu de triar de tots els resums penjats al bloc els dos o tres que us semblem més escaients

divendres, 16 d’octubre del 2009

CINEMA I MÉS


Divendres és un bon dia per a recomanacions lúdiques i com que fa temps que no aconsellem pel·lícules aprofitarem l'avinentesa per a fer-ho.

De moment us hi destaquem dos pel·lícules recents que estan d'estrena:

Primer Mapa de los sonidos de Tokio d'Isabel Coixet que ens ha provocat una sensació contradictòria, d'una banda favorable, sobretot per eixe ambient magníficament retratat de la ciutat a partir de sons, músiques, llums; d'altra ens ha decebut una mica eixa trama tan esperable que l'espectador pot anar endivinant el guió quasi des d'un principi i, sobretot, ens ha sorprés com ens ha recordat a la novel·la Tòquio blues d'Haruqui Murakami per eixos passejos silenciosos per la ciutat, eixe protagonista envoltat de suïcides i el retrat de la ciutat, amb raó la directora es va mostrar admiradora seua. Jo des d'ací també us recomane la lectura de les seues novel·les.

Segon una pel·lícula el director de la qual mai no decep, Si la cosa funciona, la recent estrena de Woody Allen que torna a New York i relata una trama ben divertida protagonitzada per un madur home a qui l'amor (com no) li canvia els seus plans. De nou l'atzar, però ara amb final feliç no com en Cassandra's Dream, actua en positiu i arribem a un hapy end que arredoneix els somriures que ha provocat la pel·lícula.


D'altra banda ens enterem de l'existència del club de cinema Alzira gràcies al bloc amic 4oo colps i us recomanem acudir-hi (sobretot als amics que ens seguixen des de la Ribera), us trobareu amb pel·lícules diferents i peculiars com la de V.S.O de Cesc Gai, que si bé no ens agradà tant com Ficció o En la ciudad paga la pena veure-la pel que té d'experiment, o la interessantíssima The visitor que reflexiona, amb l'excusa de la immigració, sobre temes molt profunds que de segur a tots ens han fet reflexionar més d'una vegada.

Dos últims consells opteu per les versions originals, en el cas de mapa dels sons de Tòquio fixeu-vos en la variant de l'anglés de Sergi López, aprofitant que estem amb la variació lingüística i ja me'n direu. I atents als reculls de premsa dels caps de setmana a què ens està acostumant Carmen Tomé que sempre són interessants.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

PAPEL FRENTE A LIBRO ELECTRÓNICO


El papel resistirá frente al libro electrónico, según los expertos

El portavoz de los editores españoles cree que el nuevo soporte es "una gran oportunidad de negocio"

EFE - Madrid - 12/10/2009

La implantación del libro electrónico no tiene marcha atrás, aunque los nuevos formatos convivirán durante mucho tiempo con las ediciones en papel, según la opinión de varios expertos que han participado en la Feria Líber 2009. El director general de la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), Antonio María Ávila, ha asegurado a que el libro electrónico es una "gran oportunidad de negocio", pero "de ninguna manera" supondrá la "muerte de papel". De hecho Ávila ha apuntado que desde hace 15 años, el 10,5% de la facturación de la industria del libro se hace en un soporte distinto al papel, porcentaje que alcanza el 70% en el sector de las editoriales jurídicas.

"Los dos formatos van a convivir durante muchísimo tiempo", ha puntualizado. Según Ávila, las ediciones digitales se van a imponer en los ámbitos académico y científico-técnico, porque permiten búsquedas concretas y se pueden actualizar de forma inmediata, mientras que en "lecturas más relajadas", como la narrativa o el ensayo, pervivirá el papel. Ignacio Latasa, director de Leer-e, empresa especializada en la comercalización de e-books y digitalización de contenidos, ha señalado que "por primera vez hay un gran movimiento en el mundo editorial", pero también "mucha inquietud porque nadie sabe qué va a pasar". "Las grandes cadenas de librerías están trabajando en cómo adaptarse al libro digital, pero en general hay mucho miedo en el sector, especialmente entre los pequeños libreros", ha matizado Latasa.

Esta idea es compartida por la delegada comercial de Ulzama Digital, Marta Moscoso, quien ha extendido este miedo a las editoriales, que "tienen que cambiar sus esquemas de trabajo y adaptarse a un proceso que no tiene marcha atrás". Sobre el papel del pequeño librero en el nuevo contexto, el director de la FGEE ha considerado que "éstos tendrán su hueco", pero que deberán adaptar su tienda tecnológicamente para vender en formato digital.

No obstante, sí que hay pequeñas editoriales que se están introduciendo en el negocio del e-book, a través de plataformas como la creada por Publicep, que permite a los editores digitalizar los contenidos y ofrecer a los libreros un catalogo virtual, cuyos productos pueden llegar al consumidor en el soporte que él elija. Sin embargo, todavía quedan varios problemas por resolver antes de que el e-book sea una realidad generalizada. El director de FGEE, Antonio María de Ávila, ha denunciado que en España la ley de propiedad intelectual aún no se ha adaptado a la digitalización de contenidos y que en el ámbito fiscal, el libro electrónico no tributa como libro (4 por ciento de IVA), sino como prestación de un servicio (18% de IVA).

Ante este panorama en el que todavía no hay seguridad jurídica, hay problemas fiscales y no está clara la demanda, Ávila considera que es comprensible que haya editoriales reticentes a realizar una fuerte inversión para digitalizar libros. Para compensar esta carencia, la FGEE ha puesto en marcha, junto a la Biblioteca Nacional, el programa Enclave, con el que los editores podrán hacer más visible su catálogo, y que a partir del 30 de noviembre dará acceso a 1.350 obras digitalizadas sujetas a derechos de autor.

AMB LA TESTOSTERONA ALTA US VEIEM PERFECTES



Entrevista a Allan Pease, coautor, amb la seva dona, Barbara, de l'èxit 'Per què els homes volen sexe i les dones necessiten amor'
Ada Castells
Barcelona

Amb tota la confiança del món, es ven com el millor expert mundial en relacions personals i li funciona. Amb la seva dona, Barbara, han venut 11 milions d'exemplars de Per què els homes no escolten i les dones no entenen els mapes, i com que no tenen aturador ara proven sort amb una altra pregunta que els farà encara més milionaris en aquest món d'esperit crític extingit. Ho edita Amat.

Diu que l'únic que interessa als homes és el sexe. No exagera?
Despulla't i estira't...

Ostres! Això sí que és una entrevista d'estil directe!
El sexe és una prioritat perquè tenim molta més testosterona i això és el que ens fa anar directes al gra. Durant un temps em vaig sotmetre a un tractament per al càncer i tenia la testosterona baixa. Anava a comprar amb la meva mare, parlava de no-res amb els amics i no aparcava bé el cotxe.

Va ser quan es va divorciar?
No, fa vint anys que estic divorciat, i vint, amb la dona correcta.

I on és, ella, coautora del llibre?
Amb els nens.

Ja veig, una dona correctíssima. Al llibre diu que ens interessa més el shopping que el sexe. Per què?
Comprar és recol·lectar. Per als homes anar a comprar és entrar a la botiga, adquirir el que vols i sortir corrents. Per a elles és una activitat que fan amb les amigues.

Parlant amb vostè començo a dubtar si no sóc un home, però hi ha preguntes que no les puc contestar: com porten aquest hiperestímul sexual a què estan sotmesos? Segons el seu llibre, van calents tot el dia.
La testosterona ens puja molt. Fixa't que a totes les portades de les revistes hi ha dones 10. És molt dur per a les dones, perquè, com es pot competir amb això?

Potser no ens ho prenem com una competició, però, què hem de fer?
No queixar-vos mai de la cel·lulitis en presència del marit, ni que els pits us cauen... perquè quan l'home té la testosterona elevada no veu res de res. Us veu perfectes. Sense anar més lluny, la dona m'ha prohibit que em posi les ulleres.

¿La miopia és garantia de tenir un matrimoni de llarga durada?
Mai no ho havia pensat en aquests termes. Si agafo la meva dona com a exemple, ella té 47 anys i jo 58, és una bona diferència d'edat...

Un moment. Com aniria si vostè en tingués 47 i ella 58?
Poc viable. La combinació entre home de 50 i dona de 30 funciona bé perquè ella és fèrtil i jove, i ell té diners i més seguretat, però a la inversa ell acaba veient la dona com si fos la mare, i això és molt poc sexi. Per a ella, ell és una joguina.

I si a ella li agrada jugar?
Si a tots dos els va el rol mare-fill, la cosa pot funcionar.

El seu llibre és ben depriment per a les dones que ja no són fertils. Els és ben difícil trobar parella.
No, no cal que siguin fèrtils. Ho han de semblar. Mira la Joan Collins.

Horrible, i ser així li deu haver costat un ull de la cara i molts sacrificis. No és just per a les dones.
No, no ho és, però és així. Tampoc no és just el que passa als homes. El món no és un lloc gens fàcil per als homes joves. Els nens estan educats per dones que els maten la masculinitat posant-los en rotllana i dient-los que expressin els seus sentiments. No els deixen pegar-se al pati. Mira els tigres cadells com es barallen i després no passa res. Jo no vull que el meu nen creixi com si fos una nena. Les dones busquen homes sensibles i que es fixin en la seva imatge, però resulta que són gais.

I, doncs, repeteixo: què hem de fer? S'acaba l'espècie?
Ens hem de conèixer. Els homes sempre hem volgut sexe, però al nostre temps aquest es desvincula de la procreació i aquí és on hi ha el canvi. Per tenir sexe, he de rentar els plats perquè, si no, sé que quan fem l'amor, ella estarà pensant que té la cuina desendreçada. Si no entens per què la teva parella fa això, no vas bé. És una negociació. Aquest és el secret.

Pobra Barbara. I com pots trobar l'home correcte per... negociar?
Al llibre parlo del test de la samarreta. Es va fer suar uns quants homes i que unes quantes dones oloressin les seves samarretes. L'olor és determinant per saber quin home vols.

I els perfums?
No són una bona idea, si vols una relació llarga. Les olors que identifiquem són sota l'aixella i a l'engonal. Quan la dona les sent diu "amor, amor", però és química.

El desodorant també ho és. Bé, queda clar que el príncep blau no existeix, però la indústria mediàtica ens diu el contrari.
La qüestió és que hi ha 1,5 milions de mitges taronges al món, però no en sabem l'adreça.

Uau! D'on treu aquesta dada tan esperançadora?
Són els homes de 18 a 60 anys, de països desenvolupats, que no són a la presó ni són alcohòlics...

Vist així, qui no té nòvio és perquè no vol, però ¿no podem filar més prim? Què ha de tenir aquesta parella perquè duri?
S'ha de resoldre el tema del finançament.

Aquí estem d'acord: és una de les preocupacions del meu país, però què vol dir?
Que tots dos tinguin una manera similar de gastar. Segon: que creguin que els fills s'han d'educar de la mateixa manera. Tres: que estiguin d'acord en qüestions socials, com ara passar els caps de setmana amb la sogra. Quatre: que estiguin en concordança espiritual, com ara pensar cap a on van i d'on vénen... I hi ha un altre punt... a sí, el sexe, que pactin quan ho faran.

Per què diu que les dones tenen més orgasmes si estan amb homes amb un bon compte corrent? Això és escombrar cap a casa.
Dona, els homes que han aconseguit guanyar diners tenen més recursos.

I els poetes? I els artistes? Són pobres i jo li asseguro que...
D'acord, són més sensibles, però una dona no vol un home que no tingui ambició. Li durarà poc.

És a dir que no és que els rics siguin més bons amants sinó que tenen més temps per aprendre... Vaja, que paciència. Oi, Barbara?

JA ES POT SENTIR LA PRIMERA CANÇÓ INÈDITA DE MICHAEL JACKSON


'This is it' s’estrena mundialment a través de la pàgina web del cantant
Agències
Barcelona

La primera cançó inèdita de Michael Jackson que es llança després de la mort sobtada del cantant el 25 de juny passat, This is it, s’estrena mundialment aquest dilluns 12 d'octubre a través de la pàgina web de l’artista, www.michaeljackson.com.

Pocs dies després de la sortida d’aquest tema es publicarà el doble àlbum This is it, amb la música que ha inspirat la pel·lícula Michael Jackson's This is it. Aquest àlbum sortirà a la venda el 27 d’octubre, tot coincidint amb l’estrena del film, el 28 d’octubre.

“La cançó This is it només confirma el que tothom sap des de fa molt de temps: que Michael és un dels més grans regals que ens ha donat Déu”, assenyala John McClain, coproductor de l’àlbum.

El disc doble conté a la primera part temes originals de Jackson, molts dels seus grans èxits, arranjats i ordenats tal com apareixen al film. Acaba amb dues versions del tall inèdit, amb els cors cantants pels Jacksons, els germans del Rei del Pop.

El segon CD ofereix versions mai publicades d’alguns clàssics del cantant. També hi ha un poema de l’artista titulat Planet Earth, igualment inèdit.

Fotos també inèdites
L’àlbum doble This is it porta un llibret especial de 36 pàgines amb fotografies exclusives de Jackson durant els seus últims assajos a l’Staples Center de Los Angeles, on preparava el retorn als escenaris, que havia de produir-se a l’O2 Arena de Londres. El film, de fet, se centra en com l’artista enllestia el xou que havia de rellançar la seva carrera musical.

Avui 12/10/2009

RETIREN L'ÒPERA 'ROGER DE FLOR' PER EVITAR " POLÈMIQUES INNECESSÀRIES" EL NOU D'CTUBRE



El Palau de la Música de València es justifica dient que hi ha obres "emblemàtiques" que també han patit canvis de lletra. En una òpera de Verdi s'ha substituït "mort als alemanys" per "mort a tots"
Europa Press
València

El Palau de la Música de València ha decidit "posposar" la interpretació de l'òpera Roger de Flor, de Ruperto Chapí, prevista per al 8 d'octubre que ve en el concert de la diada del País Valencià, per "donar la categoria i repercussió que aquesta obra es mereix, i evitar polèmiques innecessàries en un dia tan important per a tots els valencians", segons ha informat l'auditori en un comunicat.

La substitució de l'obra es produeix després que membres del Cor de la Generalitat Valenciana denunciessin que se'ls havia obligat a canviar les al·lusions de la lletra al "poble català" per "valencià" o "aragonès".

El Palau es justifica dient que hi ha obres "tan emblemàtiques" com l'òpera La força del destí de Giuseppe Verdi, que a Alemanya canvia l'expressió morti a tedeschi (mort als alemanys) per morti a tutti (mort a tots), per "evitar aquestes polèmiques".

Finalment, el concert del dia 8, amb motiu de la commemoració del 9 d'Octubre, estarà dirigit per José María Cervera Collado i s'interpretarà un programa amb música d'autors del País Valencià.

En concret, s'interpretaran la marxa de La filla del Rei Barbut, de Matilde Salvador, Cobles de la meva terra de Manuel Palau, Estival d'Aquarel·les valencianes d'Eduardo López Chávarri, els poemes sinfònics Es xopa fins la Moma i Una nit d'albaes de Salvador Giner, i Paisatges Llevantins de Cervera Lloret. Conclourà el concert amb l'himne del mestre José Serrano.

Avui 12/10/2009

El govern farà servir la llei de la memòria per anul.lar el judici contra Companys



També aportarà com a nova prova davant la Fiscalia la reparació de la figura del president màrtir. L'acord de l'executiu recordarà el mandat que va rebre del Parlament el 2008
M. Fernández

La llei de la memòria històrica, que tants maldecaps va causar a la vicepresidenta espanyola De la Vega durant l'elaboració del text i que va deixar un regust agredolç en alguns partits catalans, serà una de les noves proves en què el gabinet de Montilla fonamentarà la petició a la Fiscalia General de l'Estat perquè sol·liciti al Suprem la revisió del judici contra el president màrtir, amb l'objectiu d'aconseguir l'anul·lació de la sentència condemnatòria.

L'altra prova serà el document de reparació i reconeixement de la figura del president Lluís Companys elaborat pel govern espanyol, i que s'adjuntarà a la sol·licitud. El consell executiu donarà llum verda dijous a tots els tràmits amb un acord de govern que es formalitzarà en una reunió extraordinària coincidint amb el 69è aniversari de l'afusellament de Companys.

Tribunals il·legítims
Perquè el Suprem accedeixi a la revisió del cas, cal aportar noves dades. El govern farà servir la llei de la memòria històrica en l'argumentació jurídica, aprovada el 2007, segons van assegurar a l'AVUI fonts del mateix executiu. En un dels articles, concretament el tercer, aquesta norma declara il·legítims, entre altres tribunals, els consells de guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creences religioses durant la Guerra Civil i la dictadura. De la mateixa manera, declara il·legítimes les condemnes per qualsevol tribunal de la dictadura franquista contra els que van defensar la legalitat institucional anterior.

El govern ha recordat a l'Estat en més d'una ocasió que Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 1940, és l'únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme. En la sentència del consell de guerra d'oficials generals se l'acusava d'adhesió a la rebel·lió.

Restitució

El document de reparació de la figura de Companys serà lliurat demà a la néta del president màrtir, Maria Lluïsa Gally, a Mèxic, pel mateix ministre de Justícia, Francisco Caamaño. A l'acte també hi assistirà el conseller d'Interior, Relacions Institucional i Participació, Joan Saura. El mateix conseller va acompanyar la néta de Companys l'any passat a veure el llavors ministre Justícia, Mariano Fernández Bermejo, per formalitzar la petició de restitució.

L'executiu s'empara en una resolució del Parlament per tirar endavant aquests tràmits. La petició parlamentària, que es va aprovar en el debat de política general del 2008, instava el govern a dur a terme totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar aquest judici i fer tot el que fos possible jurídicament i políticament per aconseguir que l'honor del president sigui reparat. La vicepresidenta De la Vega, el 2004, va explicitar la voluntat del seu executiu que el nom del president estigués rehabilitat amb honor en el termini d'un any.

Represaliats
Es preveu que l'acord de govern també farà una àmplia referència a la figura de Companys i a la violació dels drets fonamentals que va suposar el procés obert contra ell.

Previsiblement, el document no passarà per alt una referència genèrica als milers de represaliats durant la dictadura per raons polítiques o ideològiques.

Avui 12/10/ 2009
La Tafanera

dissabte, 10 d’octubre del 2009

MIQUEL GRAU ES QUEDA SENSE L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

La Generalitat Valenciana ha desoït la petició del BLOC de reconèixer a Miquel Grau amb l’Alta Distinció que esta atorga cada any a personalitats i institucions destacades de la societat valenciana amb motiu del 9 d’octubre. els valencianistes plantejaven el reconeixement al jove mort en memòria de tots els que reivindicaren l’autogovern dels valencians.

D’esta manera Camps no aten la petició de distinció presentada formalment per la formació valencianista per reconèixer postumament al jove alacantí assassinat quan realitzava els preparatius del multitudinari 9 d’octubre de 1977. La nit del 6 d’octubre d’aquell any una rajola llençada des d’un edifici colpejà el cap de Grau quan enganxava cartells a Alacant pel dia nacional del País Valencià. Un altre jove, vinculat a l’extremadreta, l’havia llançat amb total intenció convertint així al valencià en la darrera víctima de la transició.

El secretari general dels valencianistes, Enric Morera ha lamentat que el Consell haja fet oits sords a una petició que han secundat més de 800 persones en pocs dies com les que s’han adherit al grup del Facebook llançat amb tal objectiu: Volem l’Alta Distinció de la Generalitat per a Miquel Grau

Els que si han estat guardonats amb este premi han estat el Dr. Cavadas, al pare Ricardo García, el desaparegut Vicente Ferrer, el Col•legid d’Advocats, la Casa de la Caritat, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, el Museu escolar El Pusol d’Elx, la Fundació Bancaixa, al director de teatre Alberto González Vergel, al Museu Arqueològic d’Alacant, Víctor Claver, el Llevant UD i la Federació de Pilota Valenciana.

divendres, 9 d’octubre del 2009

OBAMA REP EL NOBEL DE LA PAU


Obama rep el Nobel de la Pau com una crida a actuar davant els problemes del Segle XXI
El president nord-americà afirma que rep la distinció "amb sorpresa i humilitat", però assenyala que el comitè que el premi serveix sovint per impulsar determinades causes

El president Barack Obama ha respost a la concessió per part de l'Acadèmia Noruega del Premi Nobel de la Pau afirmant que no mereix la distinció, però que l'accepta "amb sorpresa i una profonsa humilitat", encara que no com un reconeixement dels seus mèrits personals. El mandatari nord-americà considera el premi com una "crida a l'acció" internacional davant els grans problemes, com l'escalfament global del planeta o la proliferació nuclear. "Honestament, no tinc la impressió que jo mereixi trobar-me en companyia de tantes personalitats que han transformat la seva època i que han estat distingits amb aquest premi", ha declarat Obama, des de l'entrada de la Casa Blanca com a resposta a la concessió del premi. Per aturar les crítiques que han sorgit arreu per la decisió de l'Acadèmia noruega, que és l'encarregada de concedir el Nobel de la Pau, Obama ha destacat que el comiitè que concedeix el Nobel s'ha servit sovint del premi no pas per recompensar una acció, sinó per fer avançar determinades causes. "És per això que jo acceptaré aquesta recompensa com una crida a l'acció, una crida llançada a tots els països perquè afrontin els desafiaments comuns del segle XXI". "No podem permetre un món en el qual les armes nuclears se propaguen", ha afegit, i ha recordat també l'escalfament global i el canvi climàtic, demanant a la comunitat internacional que cadascú accepti "la seva part de responsabilitat" i modificar la forma d'utilitzar l'energia". També s'ha referit al conflicte àraboisraelià i ha fet una crida a un "compromís indestructible" perquè els israelians puguin viure amb seguretat i els palestins tinguin el seu Estat propi.
avui 10/1o/ 2009


HERTA MÜLLER : premi Nobel de literatura 2009


Amb aquest premi, l'Acadèmia ha volgut reconèixer una obra que concentra "poesia franquesa" i que " descriu el paisatge desl desposseïts.

[...] Herta Müler és pràcticament una desconegudaen aquestes latituds. [...] la dotzena dona que ha guanyat el Nobel de literatura, va néixer a Nytzkydorf (Romania) l'any 1953 en una familia de la minoria alemany i a aquest poble ha donat veu des de les seues novel.les que, segons el comunicat acadèmic ,"dibuixen els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesía i l'objectivitat de la prosa". amb la seua feina ha contribuït a fer que es reconeguen les minories alemanyes a l'Europa de l'Est, que després de la Segona Guerra Mundial, van pagar la culpa del nazionalsocialisme. sense arribar més lluny, la mare de l'escriptora va estar cin anys en un camp de concentració a Ucrania, desgràcia que ha inspirat l'última novel.la de Müler: Atemschaukel.

Müller va dir que estava contenta, però segura que "res no canviaria" per a ella. També va recordar els qui no "han sobreviscut a les dictadures" i va declarar que sabia bé de què parlava perquè ella sap què és "tenir por cada matí de no continuar existint al vespre". També va declarar que el que va passar resta present en el seu esperit. I és que la novel.lista, de 56 anys, ha viscut una dura trajectòria fins a assolir aquest triomf que, monetàriament, suposa guanyar 98o.ooo euros.

La seua primera topada amb el règim de Ceausescu va ser el 1979, quan la va acomiadar com a traductor d'na fàbrica per negar-se a col.laborar amb la Securitate, els serveis secrets de la dictadura comunista.

Amb la seua primera novel.la, En tierras bajas, també va entra en conflicte amb el règim. L'original va haver d'esperar quatre anys a ser publicat fins que va aparèixer censurat, el ,1982. Tot i que en el seu pais d'origen el llibre va tenir mala premsa, a alemanya va rebre el premi Aspekte al millor debut en llengua alemanya de l'any. tres anys després, l'escriptora va exiliar-se a Alemanya amb el seu marit, l'escriptor Richard Wagner. [...]

Una lluitadora
Tal com escriu l'especialista Cecilia Dreymüller: [...] "Müller no scriu sobre l'adoctrinament o la persecució política, sinó sobre la sistemàtica destrucció de les relacions humanes de l'estat totalitari" i sobre un fons autobiogràfic ens oferix "una angoixant narració" sobre "la voluntat de supervivència". Ahir aquesta voluntat era recompensada amb el màxim honor de les lletres.

avui 10/10/ 2009


dijous, 8 d’octubre del 2009

PER SI CELEBREU SANT DONÍS

Per si voleu celebrar Sant Donís (per descomptat més autèntic que sant Valentí) regalant aquesta cançó del grup Anna Roig i l'ombre de ton chien:

AL VOLTANT DEL 9 D'OCTUBRE



EL NAIXEMENT DEL REI JAUME I (Miquel Pallardó 3r. C)

Sembla ser que el rei Pere el Catòlic i la seua muller, Maria de Montpeller, no s'entenien gens, cosa que, segons expliquen les cròniques, era de domini públic. Tant era així que Pere desesperat intentà demanar al Papa la nulitat del seu matrimoni.
El propi rei Jaume explica en el llibre dels fets que una vegada en Pere estava a Lates i la reina a Miraval, Guillem d'Alcalà, conseller de Pere, li parlà d'una dona molt magnifica que aniria al llit amb ell amb la condició que no s'encengués el llum en tota la nit: el rei, a qui li feia goig la companyia femenina, va acceptar i el d'Alcalà aconseguí que juguessin junts i Maria donarà al regne posteriorment un hereu.
Així Jaume I El Conqueridor fou engendrat amb engany el mateix que Hèrcules o el rei Arthur i esdevé en les cròniques un personatge quasi legendari.



SANT DONÍS

La mocadorà és una celebració popular de la ciutat de València que té lloc el dia 9 d’octubre , i així mateix també el dia de San Donís.
La tradició consisteix en que el homes li regalen a les seues dones (també a les mares) un mocador en què al voltant hi ha dolços de massapà de distintes formes i colors que es representen fruites i hortalisses de la horta de valència.
La tradició es remonta al segle XVII quan desprès de la guerra de Successió els Decrets de la Nova Planta varen prohibir la celebracio de l'entrada de Jaume I a València .
Com resposta a la prohibició borbònica, els panaders començaren a produir uns dolços de massapà que es representaven en coets que ja no es podien fer sonar ,però al mateix temps per la seua forma recordaven els organs sexuals masculins o femenins .
S'anomenen la “piruleta” i “tronador”(la nomenclatura tenia una connotació sexual molt present.)
Junt a la piruleta i al tronador també es fabricaven xicotetes fruites i hortalisses ,que segons la creença popular feien referències tant a la fertilitat com a les hortalisses que el moros regalaren a la reina Na Violant d'Hongria (muller de Jaume I en el moment de la conquesta de València).
Apunt cooperatiu de 3r.ESO C.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA


Per a introduir el tema que ens ocupa a 2n. de Batxillerat us propose gaudir del següent vídeo amb què a partir d'un tema i una parla molt familiar us endinsareu en el món de la variació lingüística. A més podeu consultar els apunts que teniu en el nou apartat del bloc DOCUMENTS on trobareu progressivament material útil per a treballar l'assignatura.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

ELS NOSTRES AVANTPASSATS


Un homínid que va viure fa quatre milions i mig d'anys és l'avantpassat comú entre humans i simis més antic que es coneix
Un equip internacional de 47 investigadors descriu 'Ardi' a la revista 'Science' 15 anys després del seu descobriment
Un equip internacional de científics descriu detalladament i per primera vegada una espècie d'homínids que va viure fa 4,4 milions d'anys en el que avui és territòri d'Etiòpia, a l'Àfrica. L'Ardipithecus ramidus, denominat Ardi de forma familiar pels científics, correspon a les restes fòssils de l'esquelet parcial d'una femella que va viure més d'un milió d'anys abans que Lucy, l'esquelet parcial d'Australopithecus afarensis que fins ara constava com l'avantpassat comú conegut més antic d'humans i simis.

Un col·lectiu de 47 investigadors ha participat en el treball que publica la prestigiosa revista Science aquest mes d'octubre i que ha trigat 15 anys a fer-se públic des del descobriment d'Ardi, tot i que els primers indicis d'aquesta criatura van ser trobats el desembre de 1992. Els principals descobriments s'han produït entre Etiòpia i Kenya. Pel que fa a la ciència, es tracta d'una aproximació molt rellevant al que es considera la baula perduda, l'individu que seria predecessor comú d'humans i simis, que s'estima va existir fa uns sis milions d'anys.

A través de l'anàlisi del crani, dents, pelvis, mans, peus i altres ossos, els investigadors han determinat que Ardipithecus era un individu amb una barreja característiques primitives compartides pels seus predecessors, els primats del Miocè, i d'altres homínids posteriors. Tim White, de la universitat californiana de Berkeley i un dels principals investigadors, descriu a la prestigiosa revista Science les característiques d'Ardi i ressalta que “quan vas del cap als dits del peu, veus una criatura mosaic, que no és ni ximpanzé ni humà, és Ardipithecus”. White i els investigadors que han participat en el treball reflecteixen el descobriment de més de 110 especímens d'Ardipithecus, entre els quals un esquelet parcial, amb la major part del crani, mans, peus, extremitats i pelvis.

“Amb un esquelet tan complet i amb tants altres individus de la mateixa espècie en el mateix horitzó temporal, podem entendre realment la biologia d'aquest homínid”, afegeix White. Ardi és una femella que pesava uns 50 quilos i mesurava uns 120 centímetres d'alçada, i constitueix una aproximació molt important a l'hipotètic avantpassat comú. Aquest terme és usat per descriure un ésser viu o espècie de qui provenen dues o més espècies, o de l'ésser viu de qui provenen dos o més éssers vius dintre d'una espècie. No obstant això, Ardi té trets morfològics que no apareixen en els simis africans de l'època moderna i això podria ser un indici, segons els experts, que els simis africans han evolucionat força des d'aquest ancestre o avantpassat comú.

Fins ara, els investigadors parteixen de la convicció generalitzada que ximpanzès, goril·les i altres simis africans moderns han conservat diverses característiques de l'últim avantpasast que van compartir amb els humans. Es creia, doncs, que aquest avantpassat comú era més pròxim al ximpanzè que a l'humà. Ardi sembla que posa en qüestió aquesta hipòtesi i suggereix que els individus de les seves característiques van viure en un entorn boscós, que s'enfilaven amb les quatre extremitats, però que es desplaçaven més aviat drets a dues potes.

MOR MERCEDES SOSA


Mor als 74 anys Mercedes Sosa, un símbol del folklore llatinoamericà
La cantant argentina té una biografia de lluita pels drets humans i d'oposició a les dictadures
La cantant argentina Mercedes Sosa, coneguda entre els aficionats com La Negra i una de les grans símbols del folklore llatinoamericà, ha mort aquest diumenge als 74 anys en un hospital de Buenos Aires en agreujar-li els problemes renals pels quals va haver de ser ingressada el passat 18 de setembre.

En un comunicat, els seus familiars han expressat que la cantant "ha abandonat aquest món el dia d'avui. Ha estat sempre acompanyada fins i tot quan ja no podia saber-ho, per una desfilada interminable d'artistes i amics, i per vostès". L'artista havia estat internada al centre assistencial del barri de Palermo com a conseqüència d'una infecció en el fetge i el quadre, als últims dies, s'havia agreujat. Ha acabat entrant en un coma farmacològic unes hores abans de la seva mort.

La cantant estava totalment compromesa amb el cant popular i era integrant del Moviment Nou Cançoner, una corrent renovadora del folklore entre els fundadors i promotors de la qual estan Armando Tejada Gómez, Manuel Oscar Matus i Tito Francia.
Durant l'última dictadura militar, Sosa va ser obligada a exiliar-se. El 1979 va ser detinguda a la ciutat de La Plata al costat de tot el públic que l'havia anat a veure cantar. Les seves cançons van ser censurades i se'n va anar a Europa, on es va instal·lar primer a París i després a Madrid. Va tornar a l'Argentina el 1982.

La capella ardent de Mercedes Sosa ha quedat instal·lada a la seu del Congrés Nacional a Buenos Aires.

divendres, 2 d’octubre del 2009

CONSTATATEM UN FET

L'Ajuntament d’ Alaquàs ha posat en marxa en els instituts l'activitat Sytykia, un programa per informar els i les joves de les possibilitats de què disposen en matèria d'estudi, treball i participació ciutadana a la Unió Europea.

Amb aquesta intenció s’han acostat al nostre institut tècnics de l’àrea de joventut de l’ajuntament.
La nostra sorpresa ha estat comprovar que els esmentats representats de l’Ajuntament realitzaren la xarrada exclusivament en castellà i que igualment la publicitat impresa estiguera únicament en aquesta llengua (si n’exceptuem el títol).

Des dels centres d’educació ens esforcem perquè l’ús de la llengua siga normal però la nostra feina i esforç no poden ser un fet aïllat si volem aconseguir aquest objectiu.

Ens sorprèn que des de l’Ajuntament d’ Alaquàs, que en altres ocasions ha mostrat la seua sensibilitat per la normalització plena de la nostra llengua, no es preocupen que els tècnics que tenen contacte directe amb els estudiants siguen competents en les dues llengües oficials i ajuden, amb la seua presència i discurs, a aconseguir el nostre objectiu, a més de complir amb la legislació vigent.

Si hi ha una manera pràctica de promocionar una llengua minoritzada, que no minoritària, com és el cas del valencià, és convertir-la en una llengua útil i organismes públics, com els ajuntaments, són els primers que haurien de donar exemple.

Confiem que incidents com aquest no es repetisquen en el futur.