Un homínid que va viure fa quatre milions i mig d'anys és l'avantpassat comú entre humans i simis més antic que es coneix
Un equip internacional de 47 investigadors descriu 'Ardi' a la revista 'Science' 15 anys després del seu descobriment
Un equip internacional de científics descriu detalladament i per primera vegada una espècie d'homínids que va viure fa 4,4 milions d'anys en el que avui és territòri d'Etiòpia, a l'Àfrica. L'Ardipithecus ramidus, denominat Ardi de forma familiar pels científics, correspon a les restes fòssils de l'esquelet parcial d'una femella que va viure més d'un milió d'anys abans que Lucy, l'esquelet parcial d'Australopithecus afarensis que fins ara constava com l'avantpassat comú conegut més antic d'humans i simis.
Un col·lectiu de 47 investigadors ha participat en el treball que publica la prestigiosa revista Science aquest mes d'octubre i que ha trigat 15 anys a fer-se públic des del descobriment d'Ardi, tot i que els primers indicis d'aquesta criatura van ser trobats el desembre de 1992. Els principals descobriments s'han produït entre Etiòpia i Kenya. Pel que fa a la ciència, es tracta d'una aproximació molt rellevant al que es considera la baula perduda, l'individu que seria predecessor comú d'humans i simis, que s'estima va existir fa uns sis milions d'anys.
A través de l'anàlisi del crani, dents, pelvis, mans, peus i altres ossos, els investigadors han determinat que Ardipithecus era un individu amb una barreja característiques primitives compartides pels seus predecessors, els primats del Miocè, i d'altres homínids posteriors. Tim White, de la universitat californiana de Berkeley i un dels principals investigadors, descriu a la prestigiosa revista Science les característiques d'Ardi i ressalta que “quan vas del cap als dits del peu, veus una criatura mosaic, que no és ni ximpanzé ni humà, és Ardipithecus”. White i els investigadors que han participat en el treball reflecteixen el descobriment de més de 110 especímens d'Ardipithecus, entre els quals un esquelet parcial, amb la major part del crani, mans, peus, extremitats i pelvis.
“Amb un esquelet tan complet i amb tants altres individus de la mateixa espècie en el mateix horitzó temporal, podem entendre realment la biologia d'aquest homínid”, afegeix White. Ardi és una femella que pesava uns 50 quilos i mesurava uns 120 centímetres d'alçada, i constitueix una aproximació molt important a l'hipotètic avantpassat comú. Aquest terme és usat per descriure un ésser viu o espècie de qui provenen dues o més espècies, o de l'ésser viu de qui provenen dos o més éssers vius dintre d'una espècie. No obstant això, Ardi té trets morfològics que no apareixen en els simis africans de l'època moderna i això podria ser un indici, segons els experts, que els simis africans han evolucionat força des d'aquest ancestre o avantpassat comú.
Fins ara, els investigadors parteixen de la convicció generalitzada que ximpanzès, goril·les i altres simis africans moderns han conservat diverses característiques de l'últim avantpasast que van compartir amb els humans. Es creia, doncs, que aquest avantpassat comú era més pròxim al ximpanzè que a l'humà. Ardi sembla que posa en qüestió aquesta hipòtesi i suggereix que els individus de les seves característiques van viure en un entorn boscós, que s'enfilaven amb les quatre extremitats, però que es desplaçaven més aviat drets a dues potes.
Un equip internacional de 47 investigadors descriu 'Ardi' a la revista 'Science' 15 anys després del seu descobriment
Un equip internacional de científics descriu detalladament i per primera vegada una espècie d'homínids que va viure fa 4,4 milions d'anys en el que avui és territòri d'Etiòpia, a l'Àfrica. L'Ardipithecus ramidus, denominat Ardi de forma familiar pels científics, correspon a les restes fòssils de l'esquelet parcial d'una femella que va viure més d'un milió d'anys abans que Lucy, l'esquelet parcial d'Australopithecus afarensis que fins ara constava com l'avantpassat comú conegut més antic d'humans i simis.
Un col·lectiu de 47 investigadors ha participat en el treball que publica la prestigiosa revista Science aquest mes d'octubre i que ha trigat 15 anys a fer-se públic des del descobriment d'Ardi, tot i que els primers indicis d'aquesta criatura van ser trobats el desembre de 1992. Els principals descobriments s'han produït entre Etiòpia i Kenya. Pel que fa a la ciència, es tracta d'una aproximació molt rellevant al que es considera la baula perduda, l'individu que seria predecessor comú d'humans i simis, que s'estima va existir fa uns sis milions d'anys.
A través de l'anàlisi del crani, dents, pelvis, mans, peus i altres ossos, els investigadors han determinat que Ardipithecus era un individu amb una barreja característiques primitives compartides pels seus predecessors, els primats del Miocè, i d'altres homínids posteriors. Tim White, de la universitat californiana de Berkeley i un dels principals investigadors, descriu a la prestigiosa revista Science les característiques d'Ardi i ressalta que “quan vas del cap als dits del peu, veus una criatura mosaic, que no és ni ximpanzé ni humà, és Ardipithecus”. White i els investigadors que han participat en el treball reflecteixen el descobriment de més de 110 especímens d'Ardipithecus, entre els quals un esquelet parcial, amb la major part del crani, mans, peus, extremitats i pelvis.
“Amb un esquelet tan complet i amb tants altres individus de la mateixa espècie en el mateix horitzó temporal, podem entendre realment la biologia d'aquest homínid”, afegeix White. Ardi és una femella que pesava uns 50 quilos i mesurava uns 120 centímetres d'alçada, i constitueix una aproximació molt important a l'hipotètic avantpassat comú. Aquest terme és usat per descriure un ésser viu o espècie de qui provenen dues o més espècies, o de l'ésser viu de qui provenen dos o més éssers vius dintre d'una espècie. No obstant això, Ardi té trets morfològics que no apareixen en els simis africans de l'època moderna i això podria ser un indici, segons els experts, que els simis africans han evolucionat força des d'aquest ancestre o avantpassat comú.
Fins ara, els investigadors parteixen de la convicció generalitzada que ximpanzès, goril·les i altres simis africans moderns han conservat diverses característiques de l'últim avantpasast que van compartir amb els humans. Es creia, doncs, que aquest avantpassat comú era més pròxim al ximpanzè que a l'humà. Ardi sembla que posa en qüestió aquesta hipòtesi i suggereix que els individus de les seves característiques van viure en un entorn boscós, que s'enfilaven amb les quatre extremitats, però que es desplaçaven més aviat drets a dues potes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada