divendres, 16 d’octubre del 2009

CINEMA I MÉS


Divendres és un bon dia per a recomanacions lúdiques i com que fa temps que no aconsellem pel·lícules aprofitarem l'avinentesa per a fer-ho.

De moment us hi destaquem dos pel·lícules recents que estan d'estrena:

Primer Mapa de los sonidos de Tokio d'Isabel Coixet que ens ha provocat una sensació contradictòria, d'una banda favorable, sobretot per eixe ambient magníficament retratat de la ciutat a partir de sons, músiques, llums; d'altra ens ha decebut una mica eixa trama tan esperable que l'espectador pot anar endivinant el guió quasi des d'un principi i, sobretot, ens ha sorprés com ens ha recordat a la novel·la Tòquio blues d'Haruqui Murakami per eixos passejos silenciosos per la ciutat, eixe protagonista envoltat de suïcides i el retrat de la ciutat, amb raó la directora es va mostrar admiradora seua. Jo des d'ací també us recomane la lectura de les seues novel·les.

Segon una pel·lícula el director de la qual mai no decep, Si la cosa funciona, la recent estrena de Woody Allen que torna a New York i relata una trama ben divertida protagonitzada per un madur home a qui l'amor (com no) li canvia els seus plans. De nou l'atzar, però ara amb final feliç no com en Cassandra's Dream, actua en positiu i arribem a un hapy end que arredoneix els somriures que ha provocat la pel·lícula.


D'altra banda ens enterem de l'existència del club de cinema Alzira gràcies al bloc amic 4oo colps i us recomanem acudir-hi (sobretot als amics que ens seguixen des de la Ribera), us trobareu amb pel·lícules diferents i peculiars com la de V.S.O de Cesc Gai, que si bé no ens agradà tant com Ficció o En la ciudad paga la pena veure-la pel que té d'experiment, o la interessantíssima The visitor que reflexiona, amb l'excusa de la immigració, sobre temes molt profunds que de segur a tots ens han fet reflexionar més d'una vegada.

Dos últims consells opteu per les versions originals, en el cas de mapa dels sons de Tòquio fixeu-vos en la variant de l'anglés de Sergi López, aprofitant que estem amb la variació lingüística i ja me'n direu. I atents als reculls de premsa dels caps de setmana a què ens està acostumant Carmen Tomé que sempre són interessants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada